12.2 C
Pals
Dimarts, 11 febrer 2025
- Publicitat -

15 centres del Baix Empordà encara tenen mòduls prefabricats durant el curs 2024-2025

El Baix Empordà compta amb 47 mòduls prefabricats – o més coneguts com a barracons – en 15 centres escolars i instituts durant el curs 2024-2025. Alguns dels centres que fa més anys que arrosseguen aquesta problemàtica són l’Escola Fanals d’Aro (a Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró), l’Escola Vall-llobrega, l’Escola Forallac i l’Escola Empordanet (a la Bisbal d’Empordà). Aquesta xifra, però, augmenta respecte a les dades publicades del curs 2020-2021, moment en el qual a la comarca hi havia 44 mòduls prefabricats ubicats en diversos centres.

Els centres que tenen més mòduls prefabricats actualment, segons dades del Departament d’Educació, són les quatre que ja hem mencionat: encapçalen la xifra l’Escola Empordanet i l’Escola Fanals d’Aro, amb 7 barracons cadascuna; el segueix de ben a prop l’Escola Forallac amb 6 mòduls; i, finalment, l’Escola Vall-Llobrega que té 5 mòduls prefabricats.

Centres pendents de construcció

Alguns dels casos més greus a la comarca són el de l’Escola de Forallac, l’Escola de Vall-llobrega o l’Institut-Escola Francesc Cambó i Batlle a Verges. La presidenta de l’Associació de Famílies d’Alumnes de l’Escola de Forallac, Marta Clusa, explica que al centre fa 17 anys que es troben en aquests mòduls prefabricats. Va ser el passat 7 de novembre de 2023 quan famílies i infants del centre van tallar la C-66 a l’alçada de la rotonda de Vulpellac per reclamar al Departament d’Educació el projecte de l’escola. De moment, però no hi ha cap novetat, tot i que l’Ajuntament ja ha cedit els terrenys perquè es pugui construir el nou centre.

La presidenta de l’AFA de l’Escola Vall-llobrega, Núria Lisbona, reconeix que el centre fa més de 20 anys que es troba en aquests mòduls prefabricats, “hi són des que es va inaugurar l’escola”. Una de les novetats és que està previst que les obres comencin a partir del juliol, “tot i que fa 13 anys que esperem que es compleixin aquestes promeses”. Ja s’ha adjudicat una empresa i està previst que el termini d’execució de les obres sigui de 9 mesos. Tot i això, Núria Lisbona reconeix que el temps d’espera ha estat “massa llarg”.

Pel que fa a l’Institut-Escola Francesc Cambó i Batlle a Verges, l’alcaldessa del municipi, Diana Canals, admet que és un centre que fa anys que hauria d’estar construit. “Es va dir que els barracons serien una solució provisional abans de construir l’edifici que hauria d’acollir tant l’escola com l’institut”, explica l’alcaldessa. Però aquesta situació ja fa més de 15 anys que s’allarga. L’edifici de l’escola i els barracons (que són l’institut) estan separats per la carretera que travessa el municipi. Aquest centre no atén únicament els alumnes de Verges, sinó que arriben diversos autobusos amb alumnes dels municipis de la rodalia.

Diana Canals explica que se senten desemparats i frustrats davant el Departament d’Educació, “perquè cada cop sorgeix algun imprevist o alguna mancança en els documents que presentem per cedir els terrenys per a la construcció del nou Institut-Escola”. La darrera afectació, que ha fet reduir el terreny cedit als 10.000 m², ha estat a causa d’un rec que serveix per recollir la pluja que cau als camps i canalitzar-la. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no la considera un rec, però des del Departament d’Educació no volen assumir aquesta parcel·la en la seva totalitat. Per això, el consistori de Verges encara està treballant en la cessió d’aquest terreny que es redueix en 2.000 m² de la cessió original, que havia de ser de 12.000 m².

L’alcaldessa del municipi explica que hi ha alumnes que han passat pel centre i que ja s’han graduat, però que no arribaran a conèixer el nou Institut-Escola. Diana Canals reconeix que els barracons tenen un cost de manteniment i que potser “seria més lògic començar a plantejar la construcció del nou centre”.

Comparteix

Reportatges

Reportatges
MÉS

El suïcidi, una problemàtica de salut pública

Continuem vivint en una societat que té el suïcidi...

La salut mental, una qüestió multifactorial

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut...

Les xarxes socials i els mòbils, condicionants pel benestar emocional

Vivim en una societat dominada pels dispositius mòbils i...

[REPORTATGE] Quants desnonaments hi ha hagut al Baix Empordà en els últims 10 anys?

En els últims 10 anys, al Baix Empordà hi ha hagut més de 3.500 desnonaments. Si mirem els últims dos anys, la xifra és de 293. Hi ha dos factors principals que provoquen els desnonaments, l’impagament del lloguer i l’execució hipotecària. Els desnonaments que no s’emmarquen en aquests dos motius, el Consell General del Poder Judicial els classifica com a “altres”.