El president del Cercle Català d’Història, Joaquim Ullan, ha volgut parlar amb Ràdio Capital per explicar el punt de vista de les investigacions que divulga aquest cercle i que defensen que Colom va sortir de Pals, teoria que també sosté l’Institut de Nova Història i que van desmuntar quatre historiadors a la revista Sàpiens aquesta setmana.
Ullan ha explicat que “hi ha personatges que la història oficial diu que són pescadors de Huelva però que aquí els tenim documentats”, i segons Ullan i la documentació amb la que se sosté, els de Pals haurien estat més capacitats per fer l’expedició:
A més, entre molta més documentació, Ullan també es recolza en una il·lustració d’un llibre del 1601 que segons explica, és molt semblant a Pals:
Ullan ha dit que “fins que no es demostri el contrari, Colom era català, i no només això, sinó tota la seva empresa”, i es basa en “aportacions científiques que aporten coneixements de manera transversal, la caligrafia de Colom i en un perfil psicològic del personatge”, seguint “els mateixos patrons que els perfils psicològics policials.”
Des del Cercle Català d’Història opinen que “només basar-se en la documentació que sempre s’ha considerat oficial genera un problema, perquè tots els documents originals relacionats amb l’aventura colombina estan desapareguts tots”, de manera que el que queda són “còpies posteriors d’origens discutibles”, segons ha explicat.
En referència a l’argument dels historiadors del reportatge de la revista Sàpiens sobre la freqüència amb la que es catalanitzaven els topònims en aquella època, a Ullan li ha semblat “un argument molt pobre.”
El president del Cercle Català d’Història ha dit que “cada investigador és responsable i que tothom s’hauria de preguntar per què la història oficial no vol aprofundir en aquesta qüestió.”
