En la sortida més llarga realitzada després del confinament vaig arribar-me a veure uns amics de l’Alt Empordà. Pel camí, en un dels molts ponts que es van construir per fer passar la renovada carretera que enllaça Corçà amb Figueres hi vaig veure escrit en vermell sobre el gris formigó la paraula COVID, seguida del preceptiu 19 i dos números més. El vuit i el quatre. COVID-1984, s’hi podia llegir. Em va semblar sublim. Vaig pensar en el geni empordanès. Unir Orwell amb la pandèmia. Perquè la distòpia més famosa de la literatura té molt en comú amb la gestió que s’està fent, tan a nivell global com nacional, del virus.
Tots els sistemes totalitaris, des dels més evidents als més refinats que s’amaguen sota aparences democràtiques, utilitzen la por com arma de control de la població. I, com deia el mateix Orwell, no hi ha por més gran que a la mort. Així que tenim la tempesta perfecta. Un virus descontrolat amb capacitat de matar s’ajunta a un sistema en fallida incapaç de donar resposta a les terribles problemàtiques que el mateix sistema ha creat.
En aquest context, el virus sembla haver arribat en el moment perfecte. I no, no parlo de cap teoria conspiranoica en la que uns malvats dirigents es reuneixen al voltant d’una taula mentre decideixen deixar anar el virus letal. Em refereixo a l’oportunitat que l’aparició d’aquest virus ha brindat a tots aquells governs que davant les demandes de democràcia real, de les lluites pels drets civils, les demandes de noves sobiranies, de reacció davant la terrible crisis ambiental que se’ns abraona o davant l’avenç imparable del feminisme no tenen res a oferir. A tots aquests governs, de la Xina a l’Espanya del todo atado, la COVID-1984 els està fent un gran favor.
