Estan passant moltes coses de les que de seguida parlarem, no només al Baix Empordà, sinó a Catalunya i a tot el món, però com que tot el dia es parla del mateix, deixeu-me que aquests primers minuts us recomani un llibre que parla de coses que no es parlen, que dona a les petites heroïcitats quotidianes les pàgines i el temps que es mereixen.
Es diu “Dones Valentes” i l’ha escrit la periodista Txell Feixas.
Jo no sé vosaltres però em dona la sensació que sempre parlem de conflictes grans, i de tan grans, abstractes, buits, llunyans.
Potser més que això és la manera d’explicar-los, que generalitza, que teoritza, en comptes d’anar a històries concretes, a vides afectades.
Hi ha maneres i maneres de fer periodisme i la Txell Feixes ha fet que de veritat entengui de què va el conflicte o els conflictes de l’Orient sense saber de què va la teoria, sinó la pràctica. Sense saber exactament noms de grups, de partits, d’ofensives, ni dates concretes, però sí qui són la Fatma, la Khadija, la Melissa, la Maya, la Joumana, la Samar, la Malar, la Gulan i moltes altres.
Totes elles són dones que no viuen, sinó que sobreviuen, una vida plena d’injustícies i ho saben i ho lluiten cada dia. Són dones valentes que a més, expliquen tot el que viuen. I com diu la periodista Gemma Ruiz al pròleg, la Txell Feixas és capaç de veure-les. Compreu-vos el llibre, llegiu i recolzeu aquestes històries i aquest periodisme que és el que de veritat us faran canviar perspectives.
El motor de l’empatia creix i s’impulsa per històries de veritat de gent que s’obre i d’altres que se les escolten.
