Segons informa El Punt Avui https://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/2022510-el-bisbat-rete-els-arxius-de-calonge-malgrat-533-firmes-contraries.html, ahir dimecres es va presentar una recollida de 533 firmes de feligresos de la parròquia de Sant Martí de Calonge i molts veïns del poble, en contra de la decisió de traslladar els llibres de l’arxiu parroquial de la localitat a l’Arxiu Diocesà de Girona. Malgrat que la determinació del transferiment es fonamenta en la concentració dels escrits en una única seu, i té l’objectiu que la documentació estigui custodiada en les millors condicions de preservació, els impulsors de la iniciativa de reclamació no ho veuen així. Els parroquians argumenten que durant segles ( hi ha escrits datats fins i tot al segle XIII), la gent del municipi, fos creient o no, ha vetllat per aquests documents, els quals han passat per diferents vicissituds com guerres, incendis, o vandalisme. El govern local també va recolzar aquesta petició, i el col·lectiu ara en demana el retorn, amb la possibilitat sobre la taula de fer-ne còpia microfilmada i digitalitzada, com s’ha acordat en altres casos. En els volums de l’arxiu parroquial que s’han concentrat a Girona hi ha els registres sacramentals de baptismes, matrimonis i defuncions dels darrers segles, a més de testaments, fundacions, misses o censos que permeten recórrer la història del municipi des de finals de l’Edat Mitjana.
Punts de vista divergents
El trasllat dels arxius es va consumar el passat 3 d’agost, i ahir mateix representants dels feligresos i del veïnat adscrit a la parròquia de Sant Martí de Calonge, van fer entrega de les signatures al bisbe de Girona Francesc Pardo. La trobada amb el bisbe es va fer aprofitant que va visitar ahir el municipi, per oficiar la missa solemne de la festa major de Sant Antoni. El bisbe els va informar que la decisió no té marxa enrere, perquè pertany al projecte de tenir un arxiu centralitzat, però sí que els va oferir la possibilitat de disposar d’una còpia de tot el material un cop inventariat i digitalitzat. En la mateixa línia es va expressar l’arxiver del Bisbat de Girona Mossèn Joan Naspleda, que ahir mateix apuntava que “només resten un parell de parròquies” per cedir els documents, arran d’un decret episcopal dels anys vuitanta en compliment de “recomanacions de la Conferència Episcopal i el Vaticà”. La idea, des del punt de vista del Bisbat, és la de tenir els documents “conservats en condicions i catalogats per professionals” perquè es puguin consultar de manera telemàtica.
Però malgrat aquestes raons del Bisbat, el col·lectiu de feligresos de Calonge i Sant Antoni insisteix en la pertinença d’aquests arxius a la parròquia de Sant Martí. I en aquest punt és on es produeix la discrepància entre les dues parts, ja que el bisbe Pardo defensa que la documentació és patrimoni del Bisbat “com a responsable primer”, mentre que els veïns de Calonge reivindiquen que el “contingut adquireix més sentit i utilitat en el lloc on s’ha generat” i que no és necessari haver de concentrar arxius en una mateixa seu.
