Feia aquest cap de setmana, un llistat d’alcaldes i alcaldesses del Baix Empordà (no s’alarmin, que no és per portar-ho a fiscalia. Només era per una tramesa postal) i anava apuntant el nom, l’adreça, el poble, etc… dels 36 pobles del Baix Empordà quan de sobte, em vaig sorprendre a mi mateix normalitzant que en totes les ratlles destinades al càrrec, hi havia ficat un “Sr.” gairebé de manera monolítica.
El pitjor, per vergonya meva, és que no em va alarmar fins passada una bona estona que vaig processar el que estava passant, que no és altra cosa que no tenim gairebé alcaldesses als nostres ajuntaments. De 36 ajuntaments, només el de Corçà, el de Jafre, el de la Pera i el d’Ultramort tenen una dona al capdavant. I ja que hi som, esmentem les 4 alcaldesses, que són la Maria Carme Güell, la Nuri Berga, la Mª Lluïsa Teixidor i la Maria Gràcia Serrats.
No vull pas dir que em torturés tot el cap de setmana, però sí que penso que estem encara molt lluny de la normalitat que se li suposa al Segle XXI en molts àmbits, però especialment el de la governança de la cosa pública.
No sé si el gènere hauria de ser un factor decisiu a l’hora de decantar el vot a les properes eleccions municipals del 2019, però no estaria malament que, a més de presentar programes de govern per als propers 4 anys, es plantegessin eslògans de comunicació electoral en clau de gènere. No tant perquè sigui un factor determinant a l’hora de triar (cadascú tindrà les afinitats que vulgui) sinó per posar aquest debat damunt la taula, o… damunt la mesa!
