Doncs sí; després de 48 anys de la seva mort, Josep Pallach segueix essent notícia. Fa uns dies s’ha publicat una seva biografia; aquesta vegada a càrrec de Joan Safont i amb el títol “Josep Pallach, política i pedagogia. L’esperança truncada del socialisme català”. Un llibre excel·lent i que ens ajuda a descobrir aquest personatge que mai va poder participar en cap elecció democràtica -va morir el gener del 1977- i que, no obstant, fa que ens preguntem per exemple: si Pallach no hagués mort prematurament, Jordi Pujol hauria estat president? Com hagués evolucionat el catalanisme? Quin equilibri o prioritat hagués tingut el seu catalanisme i la seva visió socialista democràtica? Hagués obert el seu “calaixet” de la independència? S’hagués aprofundit i arribat fàcilment al pactisme i al dret a decidir? No ho sabem. El que sí sabem, a través d’aquest llibre, és que es tractava d’una personalitat exemplar, ferma, dialogant, didàctica, afable i moltes més qualitats que avui dia poques vegades podem trobar en la classe política actual.
Un llibre que serà bo llegir per tal d’entendre coses sobre ell mateix, sobre el seu sacrifici pel país, sobre la seva extraordinària tasca com a professor i moltes coses més…
Us el recomano.
Que tingueu un molt bon dia.
