D’aquí a pocs dies, el dissabte 24 de febrer, celebraré cinquanta anys que el bisbe Jaume Camprodon em va ordenar de prevere a l’església de Sant Martí del Seminari de Girona.
Aquests dies recordava el meu pas per les diverses parròquies del Bisbat de Girona on he estat enviat: Poble Nou de Pineda de Mar, Malgrat de Mar i Palafrugell com a vicari. Un cicle de quatre anys de servei missional al bisbat d’Abancay (Apurímac, al Perú) enmig dels Andes. I, en tornar, uns mesos a Sant Narcís de Girona, i ja com a rector, a Albons, Viladamat, Montiró, Pelacalç i Sant Martí d’Empúries; des d’Albons, on vivia, uns anys de consiliari de l’Escola de l’Esplai i com a professor de religió a l’Institut de Torroella de Montgrí.
El 1993, encara el Bisbe Jaume, em va enviar a Sant Coloma de Farners, Castanyet i Sant Miquel de Cladells; uns anys d’efervescència preparant el Concili Provincial Tarraconense i, amb un centenar llarg de col·laboradors, fent una intensa tasca pastoral, a més de deixar l’església parroquial amb la pintura de murals al fresc dedicats a Sant Dalmau Moner i a Sant Salvador d’Horta, del bon amic En Ramon Pujolboira.
El setembre del 2003, el Bisbe Carles Soler em va enviar a Sant Pere de Figueres. En els catorze anys passats a la capital de l’Alt Empordà vaig anar assumint les parròquies de la Sagrada Família, les de Llers i Pont de Molins, i finalment les del Bon Pastor i Sant Joan de Vilatenim.
El novembre de 2006, quan va morir el meu pare, la mare va decidir venir a viure amb mi a la rectoria de Sant Pere. Des del 2009 al 2017 vaig viure en directe la problemàtica de la malaltia de l’Alzheimer, fins al gener del 2017 que la vaig poder acomiadar a Celrà. Aquells mateixos anys (2009 – 2017) van ser temps convulsos i engrescadors alhora, ja que a més de les tasques parroquials i familiars hi vaig afegir la co-presidència del Col·loqui Europeu de Parròquies, tasca que sovint em demanava viatjar per Europa.
Dels anys passats a Figueres en vull destacar, com una responsabilitat important, la presidència de la Fundació Sant Vicenç de Paül, amb l’enderroc de l’escola de les paüles, la nova construcció i la creació del Projecte Ksameu per adolescents i joves. Tasca que encara segueix donant fruits de convivència, formació i ciutadania entre els centenars de joves que hi ha passat.
Amb la mort de la mare (gener 2017) i el final de la responsabilitat al CEP (juliol 2017), i a punt de complir els setanta anys (setembre 2017), va ser el moment oportú de fer un pas al costat, de reduir la velocitat i d’acceptar el servei que em va proposar el Bisbe Francesc, d’atendre les parròquies de Pals, Begur, Esclanyà i Regencós. Aquests sis anys i mig al Baix Empordà han estat anys de reduir el ritme i de fer un senzill servei a unes comunitats obertes, turístiques i molt properes. M’hi sento com a casa!
Mentre esperem el nou bisbe, que, com la pluja, desitgem que no tardi, segueixo servint aquestes quatre parròquies, compaginant-ho amb la presidència de l’Associació Amb les teves mans, una petita ONG’D, des de la que seguim treballant a Catalunya, a Gàmbia, al Marroc i a Ucraïna.
El proper 24 febrer, a petició meva, un grup d’amics i amigues m’estan organitzant una missa a Pals i un dinar amb un centenar llarg d’amics de les diferents parròquies. No dubto que serà un moment emotiu, ple de records i ben engrescador. Lamentablement no hi seran tots els qui jo voldria, i demano disculpes a tots els qui he oblidat. Cinquanta anys donen per a fer molts amics i acomiadar-ne molts d’altres.
