Per això, el fiscal demanava per al líder de la banda 14 anys i mig de presó, per a l’altre que entrava als domicilis a robar demana una pena de 13 anys i 6 mesos i per al conductor de 12 anys.
Les defenses, encapçalades pels advocats Joan Pere Zapata, Mònica Tarradellas i Ángel Rodríguez, sostenien que els 32 cops constituïen un sol delicte continuat de robatori amb força. A més, apreciaven atenuants de confessió i de dilacions indegudes.
La sentència de l’Audiència de Girona, de la qual ha estat ponent el magistrat Daniel Varona, descarta les circumstàncies atenuants que reclamaven les defenses però sí que els hi dona la raó en la qualificació jurídica dels fets, entenen que els 32 robatoris s’engloben en un delicte continuat de robatori amb força en casa habitada.
A l’hora de dictar sentència, el tribunal subratlla que la mateixa Audiència de Girona ja va condemnar el líder de la banda, Fatjon Lugja àlies Mario de Rocco, a 7 anys de presó per assaltar 25 cases durant una onada de robatoris silencioses que es va estendre des del 30 de juny del 2012 fins al 5 de juny del 2013 i té en compte que, en aquella resolució, la sala ja va apreciar que es tractava d’un delicte continuat de robatori amb força.
Per això, l’Audiència de Girona imposa a Fatjon Lugja àlies Mario de Rocco, Edmond Sufaj i Elson Nika 6 anys de presó pel delicte continuat de robatori i 9 mesos de presó per pertinença a grup criminal.
Grup criminal
Segons declara provat l’Audiència, cap a l’abril del 2017 Lugja va conformar un “entramat criminal” destinat a robar en habitatges de diferents localitats del Baix Empordà. Els objectius van ser habitatges de Santa Cristina d’Aro, Platja d’Aro i, majoritàriament, Calonge. De fet, bona part els robatoris van ser a la urbanització Vescomtat de Cabanyes.
Així, el líder del grup criminal i Sufaj eren els encarregats d’accedir a les cases i cometre els robatoris i Nika s’encarregava de fer-los de transport, traslladant-los des de Lloret de Mar fins a les proximitats de l’habitatge on volien entrar a robar.
Segons la sentència, els lladres entraven als domicilis sense fer fressa i quan les víctimes dormien. Per cometre alguns cops, van aconseguir accedir a les cases aprofitant algun accés obert però en la gran majoria feien servir una tècnica molt concreta: fent un forat amb un trepant als marcs de portes o finestres i forçant l’accés amb un filferro.
Un cop arreplegat el botí, amagaven les eines i la roba que havien fet servir per als robatoris en diferents amagatalls. Després, el conductor els tornava a recollir i li donaven una part dels objectes que havien robat a mode de pagament. La resta, “els venien en territori nacional o fora de les nostres fronteres”.
El grup criminal va cometre l’onada de robatoris fins que la Unitat Territorial d’Investigació (UTI) els Mossos d’Esquadra va desarticular la banda a principis de juliol de 2017.
