Ja fa alguns dies, aquí al Supermatí donàvem la notícia de la renúncia de Jordi Regincós, d’Esquerra – junts, com a regidor de l’Ajuntament de Torroella.
Al marge dels “percals” que hi ha hagut en aquest Ajuntament aquest any mateix (i aquí cal recordar que hi ha un nou govern des de fa pocs mesos, com a conseqüència d’una moció de censura a l’anterior alcalde, impulsada pel mateix equip que governa ara, que formava coalició amb l’anterior govern), cal posar en valor els motius pels quals ha renunciat a l’acta de regidor el senyor Regincós. Diu que li costa combinar la seva activitat política, amb la seva feina de professor a la UDG i la seva familiar.
Doncs sabeu què? acceptant que no hi hagi cap altre motiu obscur al darrere d’aquesta decisió (amb política mai se sap), em trec el barret davant d’aquesta decisió. Perquè Regincós (a qui no tenim el plaer de conèixer) ha entès que no podia servir l’interès públic amb l’exigència que requereix i ha decidit plegar. I perquè Regincós ha posat en valor una cosa que tots menystenim molt freqüentment, però que en el fons, tots hauríem de valorar més: El temps.
En Sajosex va esclatar d’èxit amb el disc temps i rellotge i amb una cançó (la que li donava nom) que reivindicava precisament això: temps per estar molt més temps junts. El ritme que ens imposem és el ritme que ens fa viure perduts, seguia la cançó. Doncs això és el que fa en Regincós. Buscar temps per no sentir-se perdut. Hauríem d’aplicar-nos la lliçó tots plegats i potser treballar menys i treballar millor. Estudiar menys i estudiar millor i dedicar-nos una mica de temps a pensar com invertim millor el temps que tenim per viure.
Del contrari, acabarem sent els més rics i els més llestos però fins i tot, els més estressats del cementiri.
