Aquest diumenge passat, 10 de desembre, es compleixen els 75 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, proclamats per l’Assemblea General de Nacions Unides, reunida a París. L’any 1948 Europa acabava de viure la II Guerra Mundial, amb milions de morts i amb moltes ciutats destruïdes. Va sorgir un clima que feia necessari un canvi, una proposta de pau arreu.
Un acte institucional de la Generalitat de Catalunya va tenir lloc el passat 15 de novembre al port de Palamós, amb la Consellera d’Igualtat i Feminismes, per recordar el 75è Aniversari de la Declaració dels Drets Humans; un vaixell d’Open Arms va ser el punt de trobada d’un centenar de persones per viure amb emoció aquell acte, amb visita inclosa a la nau.
Aquesta setmana va plena d’actes en relació a l’aniversari:
- Dimarts, 13 al Museu del Suro, a Palafrugell xerrada de Desirée Bela: Jo no sóc racista, però …
- Fins divendres, als matins, una exposició de fotografies, Una mirada a Malawi, al Teatre Municipal de Palafrugell.
- Divendres 15, a les 7 tarda, a la Biblioteca de Palamós Joan Manuel del Pozo parla de “Els drets humans actuals i els grans reptes del futur global”.
Càritas afirma, avui: A Catalunya, una de cada tres famílies té dificultats per fer front als subministraments, al menjar o al lloguer.
En aquests moments d’un nou enfrontament israelià a Gaza vull recordar un text de Stephen Hessel, un dels redactors de la Declaració, del 5 de gener de 2009 : “En realitat, el mot que escau és crim de guerra, i crim contra la humanitat. (…) Per part meva, havent estat a Gaza, havent vist els camps de refugiats amb milers d‘infants, la manera com han estat bombardejats em sembla un veritable crim contra la humanitat”.
Una Declaració si no es concreta en obres (pau, justícia, habitatge, acollida,…) es torna paper mullat. Als setanta-cinc anys de la Declaració Universal ens queda molta feina a fer entre tots, governs, associacions i ciutadans: habitatge digne i per a tothom, treball remunerat dignament, dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat, a circular lliurement i a triar la residència dins de cada Estat; de sortit de qualsevol `país, àdhuc el propi, i a retornar-hi. El dret a la llibertat d’opinió i d’expressió, de reunió i d’associació pacífiques; al descans i al lleure. Tota persona té dret a l’educació.
Molta feina, que tenim pendent.
