Aquests dies he sentit a dir a les xarxes que ens trobem en el millor moment per gaudir de l’Empordà. No hi estic massa d’acord. Trobo a faltar l’esclat de colors de la primavera, les postes de sol des d’una terrassa qualsevol i les compres sense una pressa imperiosa al mercat del poble. Però també, i de forma greu, trobo a faltar una programació cultural atractiva. Fa poques setmanes tancava l’últim cinema de Palamós, una mala notícia que es suma a la manca d’oferta d’oci de la comarca.
Ens manquen oportunitats per fer un cop de cap en dissabte o diumenge i anar a escoltar un escriptor conegut, un pensador o un expert. Em manquen més llibreries que ens assegurin visites amb valor afegit -per molt que doni gràcies a totes els déus per poder visitar el Cucut a Torroella o la Gavina de Palamós-, i sí, no puc oblidar-me’n: tenim una sèrie de bones biblioteques. Però no podem gaudir d’una oferta teatral més enllà del Temporada Alta i la seva bona predisposició a cedir-nos un tast…
Continuem tenint moltes traves per disposar d’un transport a Barcelona que ens permeti gaudir de la seva oferta cultural. Tampoc disposem de privilegis per afavorir aquests desplaçaments. Els reis han passat de llarg sense resoldre aquest dèficit. Ens manca música i potser ens toca embaladir-nos amb el ximxim de la pluja que finalment ens recorda que és gener, només gener.
