Us saludo el mati del dia 8 de març i no puc ni vull defugir el meu compromís amb el feminisme, amb la reivindicació sense defalliment de la igualtat real entre homes i dones.La reivindicació actual té un component d’agraïment a les dones que ens precediren, les que en situacions difícils van obrir portes tancades amb pany i forrellat sovint disfressada d’ordres divines i creences gens científiques.
Les que vivim en el món desenvolupat i sabem que les nostres condicions laborals no s’equiparen, tot i la insistència a les dels homes; sabem que la crisi ha empobrit, sobretot a les dones que intenten tirar endavant una família en solitari.
Sabem que viure a Europa no es comparable al que passa en indrets del continent africà, en països islàmics, en estats fallits de centreamerica que no aconsegueixen alimentar la població. Per això, tenim memòria i consciencia i ens solidaritzem amb la seva lluita.
Volem que tots els homes que creieu en la igualtat d’oportunitats, tots els que creieu en la justícia social, ens ajudeu en aquesta causa d’eliminar les diferencies per raó de sexe. Som diferents biològicament, ho som i ens agrada ser-ho. Podem gestar i alletar. Som diferents però no inferiors.
La nostra reivindicació pot concretar-se en: volem la meitat del món per les dones i la meitat de la llar per els homes. Senzillament
