Hi ha projectes que neixen d’una idea petita, gairebé d’una intuïció, i que acaben fent camí. Homenéts va començar així: amb el desig de saber com es recorden, des de la mirada dels néts, alguns dels Homenots de Josep Pla. Què queda d’aquells personatges il·lustres quan els filtrem a través de la memòria familiar? Què es manté viu en una anècdota, en una mirada, en una frase heretada?
Avui, aquest projecte ja és un llibre que acaba de sortir a la venda a les llibreries, i que recull set d’aquestes converses tan humanes com emocionants. Cadascuna d’elles és un petit exercici de memòria col·lectiva, una manera de fer més porosa la frontera entre la història i la vida.
Però aquest camí no l’he fet sola. Vull agrair profundament a la Fundació Josep Pla, que des del primer moment va creure en la idea. També a Ràdio Capital, que m’ha acompanyat des del principi, i molt especialment al Miquel Curanta, per l’empenta, la generositat i la complicitat.
Perquè va ser aquí, en aquesta emissora amiga, on vaig explicar en veu alta què volia fer. I no només m’hi van escoltar: m’hi van obrir un espai. Les converses de Homenéts es poden escoltar a la seva web, i aquesta ràdio ha estat una finestra des d’on compartir cultura, memòria i veu pròpia.
Vull donar les gràcies també als 21 homenots i donasses amb qui he comptat per fer el llibre i a tot l’equip de La Campana (Penguin Random House) per fer-me confiança.
No sé si això passa sovint, però tinc la sensació que les millors idees arrelen quan algú t’escolta amb atenció. Gràcies, doncs, per escoltar-me. I gràcies als nets i netes que heu volgut recordar els vostres homenots amb mi. Sense vosaltres, aquest llibre no hauria estat possible. Us convido a la presentació del proper 12 d’abril a les 18h a la Fundació Pla!
Els Agents Rurals denuncien l’auge de corriols que s’obren sense permís als boscos gironins i demanen regular-ho. “Amb una normativa específica serà més fàcil actuar i fer pedagogia”, explica el cap de l’Àrea Regional dels Agents Rurals a Girona, Ignasi de Dalmases, i afirma que s’està malmetent la natura i erosionant el terreny. A més, han detectat que aquests corriols cada cop són més freqüentats i ho atribueixen al reclam que té Girona com a destí de cicloturisme. “La ciutat ha esdevingut una mena de capital mundial del ciclisme i cada cop hi ha més aficionats que venen a la demarcació a practicar aquest esport”, detalla De Dalmases, que afegeix que les rutes es publiquen a aplicacions mòbil i encara es popularitzen més.
La demarcació de Girona està experimentat un auge del nombre de ciclistes que hi circulen, atrets per Girona com a ciutat cada cop més especialitzada en el sector. Passejant pels carrers de la ciutat, no és difícil veure ciclistes professionals entrenant, ni tampoc tot de comerços que es dediquen al sector. “Girona ha esdevingut una mena de capital mundial del ciclisme i en conseqüència, cada cop hi ha més aficionats que venen a la demarcació a practicar aquest esport”, explica el cap dels rurals a Girona, Ignasi de Dalmases.
Això està comportant problemàtiques associades, com l’obertura sense permís de corriols al bosc que denuncien els Agents Rurals. Segons detallen, aquesta dinàmica s’estén indistintament a totes les comarques de la demarcació. Hi ha llocs que es veuen molt afectats per aquesta pràctica, com és el cas de Bescanó (Gironès), on “hi ha prop de 300 quilòmetres de corriols de bosc publicats a aplicacions que atrauen ciclistes, quan no són per a aquest ús”.
Segons subratlla De Dalmases, aquest fet encara agreuja més la situació perquè, a banda d’incrementar-se el nombre d’obertures de corriols, si estan publicats a internet o es difonen a través de curses, n’augmenta la popularitat i la concurrència i, en conseqüència, el desgast del terreny.
Malmetre els boscos
Un dels danys que provoca l’obertura d’aquests camins sense permís al bosc és, precisament, l’erosió del terreny, que es va desgastant a còpia de passar-hi. Segons denuncien els agents rurals, també se’n veuen afectades les espècies que hi viuen, perquè s’arrenquen plantes o es talen arbres. A més, el cap dels rurals denuncia que tot sovint localitzen estructures instal·lades per fer salts amb BTT.
Un exemple és la que hi ha a les Gavarres, en un corriol obert sense tenir autorització per fer-ho en el terme municipal de Cassà de la Selva (Gironès). Es tracta d’una estructura feta amb diversos troncs i clavada a terra, just abans d’una baixada pronunciada. L’estructura denota que s’han hagut de tallar alguns arbres de tronc prim per poder-la construir. “A vegades, costa trobar la manera de retirar aquestes estructures, perquè és difícil enganxar in fraganti qui les fa i pot acabar recaient damunt la propietat”, exposa Dalmases.
Regular l’activitat per poder actuar
De fet, des dels Agents Rurals traslladen que “els propietaris de les finques (la majoria dels quals són privats a Catalunya) se senten indefensos per l’obertura dels corriols, la talla de plantes i l’accés diari a les seves finques sense autorització”. En aquest sentit, el cos demana que es reguli l’activitat per poder actuar. “Cal una normativa específica per a les bicicletes de muntanya, que ens permeti actuar de forma més àgil i fer pedagogia”, reclama Ignasi De Dalmases.
Els rurals també alerten que accedir al medi per corriols que no estan legalitzats pot suposar un perill per als mateixos ciclistes. Això passa en ocasions com quan es fan batudes de senglar, perquè els caçadors tenen permís per fer l’activitat en un perímetre concret en què no s’espera que pugui passar-hi un ciclista. De fet, des del cos recorden que ja hi ha hagut accidents d’aquest tipus a la demarcació de Girona, com el de l’any passat a Forallac (Baix Empordà), en què un ciclista va quedar ferit de gravetat quan un caçador li va disparar en confondre’l amb un senglar.
L’Ajuntament de Palamós ha engegat el dispositiu anual de neteja i manteniment de les platges del municipi. Aquesta actuació es posa en marxa coincidint amb el final del període de temporals d’hivern i de les pluges persistents que han marcat l’inici de la primavera. L’objectiu és deixar el litoral a punt abans de Setmana Santa, quan ja es preveu un primer augment de l’afluència de visitants.
Les tasques se centren en tres punts del litoral palamosí: la platja Gran, la Fosca i Castell. Aquests espais són els que concentren més afluència durant la temporada alta i també on s’han acumulat més restes vegetals, com troncs, branques o canyes, a més de residus i altres elements arrossegats pel mar.
La neteja es realitza amb l’ajuda de maquinària especialitzada que garbella la sorra i recull les restes sòlides. També hi ha equips manuals que actuen en aquelles zones més difícils d’accedir per als vehicles. A més, si cal, s’hi fa una restauració de la superfície per aplanar la sorra i corregir els desnivells que han deixat els temporals.
Un dels elements destacats d’enguany és la presència en grans quantitats de les anomenades “barquetes de Sant Pere”, una espècie marina que s’assembla a una medusa però que és completament inofensiva. Aquests organismes, de cos gelatinós, arriben arrossegats pels corrents marins i acaben a la sorra. Tot i ser un fenomen natural, les restes poden provocar molèsties visuals i olfactives un cop s’assequen, per això se’n fa la retirada un cop s’han deshidratat, fet que en facilita la manipulació.
Aquesta primera fase de neteja s’emmarca dins del pla de manteniment anual del litoral, que s’inicia sempre després de l’hivern. L’actuació serveix per posar a punt les platges abans de Setmana Santa i per preparar la instal·lació progressiva dels serveis de temporada, que es desplegaran totalment al juny.
La neteja i el manteniment es duen a terme durant tot l’any, però s’ajusten segons l’ús que es fa de cada platja. Entre els mesos d’octubre i abril, el servei es concentra durant els caps de setmana. A partir de la primavera, les tasques es fan de manera més freqüent, fins a convertir-se en diàries a l’estiu. A més, el servei de socorrisme s’activarà a mitjan juny i funcionarà fins a la segona setmana de setembre.
Aquesta setmana tornaran els núvols i tindrem algun ruixat o pluja a partir de dimarts a la tarda i dimecres.
Abans de tot això, dilluns tornarem a tenir un dia plenament assolellat i amb contrast tèrmic marcat. Diferència de temperatura molt gran entre el dia i la nit, amb fred de matinada i un migdia i tarda ben suau, amb valors arribant o superant els 20 °C, amb un ambient molt agradable. Encara bufarà tramuntana al nord del Cap de Begur, anant de baixa a la tarda i vespre. Mar de fons millorant al llarg del dia.
Com dèiem, dimarts baixa la temperatura i arriben més núvols a la tarda, amb algun primer ruixat al vespre. Dimecres serà el dia amb més núvols de la setmana, amb un mar de llevant que es tornarà a remenar. Tot plegat, amb unes temperatures que seran més baixes que aquest inici de setmana.
Foto de portada: Àngel Galan, el Canigó des de Verges.
La Biblioteca de Palafrugell ha tornat a obrir les portes aquest dissabte 29 de març després de gairebé tres mesos d’obres de millora. L’acte de reobertura oficial es va fer el dia abans, el divendres a la tarda, coincidint amb la inauguració de l’exposició “Espurnes” de l’artista Mathieu Kowad, dins l’espai Arteca.
Amb la remodelació s’han renovat diversos elements com el paviment, la il·luminació i la pintura, entre altres actuacions, per fer més agradable l’espai als usuaris. La biblioteca, que va obrir per primer cop l’octubre del 2001, és l’equipament principal de lectura pública al municipi.
Tot i les obres, l’equip bibliotecari ha continuat donant servei des de la sala polivalent, mantenint activitats com els clubs de lectura, les hores del conte i els tallers habituals. Ara, amb l’espai reformat, també es reprenen les activitats culturals obertes a tothom.
