Sóc dels que encara recorden amb nostàlgia (i amb alguna llàgrima) aquell abril del 2006 quan la sirena anunciava la demolició de les antenes de Radio Liberty. Guardo centenars de pàgines de diari, he fet un parell de reportatges per la COM, un programa especial que ha rebut diversos premis i afegeixo a la meva llista de mèrits en favor de Radio Liberty les nombroses visites que faig al web que en recorda el seu paper i explica amb detall tot el que hi havia.
Però la meva militància i devoció cap a Radio Liberty no m’impedeixen pensar i defensar clarament que el que en queda (que és no res) ha d’anar a terra i l’espai s’ha de renaturalitzar. Ho he volgut escriure perquè sembla que hi ha un corrent que de cares en fora sembla majoritari, que defensa la conservació d’una part del complex per fer-hi un centre d’interpretació de la guerra freda.
Em sembla inconvenient i innecessari la preservació d’una sola paret per raons pragmàtiques però també tècniques i gairebé científiques.
Començaré pel pragmatisme, tot recordant que, de la Radio Liberty que alguns recorden, ja no en queda ni ombra. No cal dir que la restauració d’un sol d’aquests edificis i l’adequació al nou ús que alguns proposen tindria un cost enorme per a un retorn i un interès que no compto que sigui gaire alt.
El manteniment d’un edifici com el principal, a primera línia de mar, és inassumible per a un Ajuntament petit com el de Pals, així com el cost d’explotació d’aquest suposat centre d’interpretació. Però si ens parem en aquest punt, deixeu-me preguntar per l’interès real d’un centre com aquest. De debò que algú es creu que Pals és el lloc on posar-hi un centre d’interpretació per a la guerra freda? Algú pensa que tenim el pòsit històric, polític i cultural per atribuir-nos un espai així?
Ja posats, potser tindria sentit parlar de l’impacte social, patrimonial, econòmic, etc., que va tenir una instal·lació com aquesta en una comarca com la nostra, als anys 50. I per descomptat que es pot parlar de la guerra freda, però convertir-ho en el pilar de la proposta em sembla un despropòsit. Pels que creguin que Pals va tenir un paper clau en aquella època, que recordin que el que hi havia al nostre poble era un centre emissor, un repetidor. Els programes, els continguts es feien a Munic, Frankfurt o Washington. Aquí hi havia les antenes, només les antenes, i cap pes o influència en la línia editorial del mitjà.
Per altra banda, crec que a Pals hi ha moltes assignatures pendents en matèria de preservació, difusió i divulgació del patrimoni, de la promoció cultural pensant en la gent del poble i també en l’oferta per als que ens visiten. Té molts deures pendents per mirar de desestacionalitzar el turisme, reptes enormes per mirar d’aixecar el comerç local, cada vegada més precari, o tan sols per mirar de retenir els milers de turistes que visiten el casc antic i tan com entren tornen a marxar. Quan penso en totes aquestes qüestions, en cap cas em ve al cap la preservació dels edificis de Radio Liberty com a resposta.
Per altra banda, també em pregunto on eren tots aquells i totes aquelles que ara ho reivindiquen, en el moment que l’Estat, a través de Radio Nacional d’Espanya, va entrar a espoliar tot el material que els va interessar, sense tenir cap mirament (ni tan sols ningú s’ha preocupat de recuperar una fantàstica maqueta que havia fet un ex treballador), o amb l’empresa TRAGSA, que és qui va executar la destrucció dels edificis i la demolició de les antenes. Potser el 2006 era el moment de reivindicar la preservació dels edificis i el material que tenien dins, i no pas ara.
No cal dir que la deixadesa de l’Estat i de la Generalitat en el manteniment i la seguretat de l’entorn han facilitat que tot allò sigui una ruïna decadent i insegura per la quantitat de vidres i materials que hi ha per terra.
De la memòria de Radio Liberty, a dia d’avui només en queda el contenidor, perquè el contingut i la història (que és el que s’hauria de mantenir) van caure amb la dinamita que va ensorrar les torres. Per això em pregunto pel sentit de preservar un edifici, que no és més que una carcassa, una caixa, un contenidor.
I em pregunto com és possible que aquells que defensen (entre els que m’hi compto) que cal reduir construccions a primera línia, aquells que aplaudim la recuperació de la pletera, aquells que no volem ni un metre cúbic més de ciment, no estem reclamant que tot allò se’n vagi a terra el més aviat possible i que es treballi per renaturalitzar l’espai, per recuperar les antigues barraques de pescadors, per fer aflorar l’antic port i per preservar l’entorn dins del Parc Natural de les Medes, el Montgrí i el Baix Ter.
La memòria de Radio Liberty i el que va suposar es pot preservar de mil maneres i cap d’elles passa per l’enorme cost que tindria rehabilitar i mantenir enormes edificis a primera línia de mar. Jo mateix vaig comissionar una exposició que el mateix Ajuntament va arraconar i que segurament avui, tindria poc sentit de mantenir.
Som al segle XXI i hi ha eines, tecnologia, recursos museogràfics i sistemes que amb molt menys espai i molt menys diners permetrien fer aquesta feina de reivindicació del paper de Radio Liberty a l’Empordà que va dels anys 50 fins al 2001. Si es diu que tota aquella instal·lació va permetre protegir l’entorn de la febre immobiliària, potser és hora que Radio Liberty faci un darrer servei al territori i abandoni l’espai que en altres temps va protegir.
📸Galeria: Així són els grafitis de l’interior de Radio Liberty
