I el proper dilluns hi tornarem, als jutjats bisbalencs, per acompanyar al seu alcalde, el republicà Lluís Sais, acusat de malversació i desobediència pels fets de l’1 d’octubre passat. I com ells, tants d’altres.
L’Estat espanyol, en la seva deriva autoritària, única via que li queda per a salvaguardar la unitat de la Pàtria, té molt de poder i marge per recórrer. La seva és la tàctica de la guerra de baixa intensitat, que consisteix en anar coent la repressió a foc lent, a poc a poc, sense presses ni escarafalls, que ja s’ha vist que això de la repressió mediàtica, sigui la de l’1 d’octubre o sigui amb aquest judici farsa contra els presos polítics, seguit arreu del món, no els dona bona imatge. I ara és l’hora d’estar alerta, perquè els objectius d’aquesta repressió de foc lent som tots nosaltres.
A menys, es clar, que decidim que tot això no ens incumbeix i decidim mirar cap a una altra banda i no qüestionar el poder i la seva naturalesa violenta, amb la qual decisió no tindrem pas res a témer, com ocórrer en totes les dictadures i estats autoritaris.
