A Roma hi ha molts romans. Ja sé que això, a més d’una obvietat, és una bestiesa. Però aquest cap de setmana he tornat a la cuitat eterna i més enllà de les cues de turistes vinguts de l’estranger, el que hi ha és moltíssims autòctons visitant, passejant, gaudint i integrant la ciutat i els seus monuments en el seu dia a dia.
No cal dir, que pels romans, la seva ciutat, el seu patrimoni i la seva història són sagrats i rara és la persona que no la coneix ni que sigui vagament. En certa manera, la seva història és el seu present. I per què començo el dilluns parlant d’això? Doncs perquè quan miro a casa nostra hi veig un patrimoni cultural, natural i històric molt important, que em fa la sensació que sovint ens passa molt desapercebut. No pretenc comparar el coliseu o el Vaticà amb les ruïnes d’Ullastret o les d’Empúries, però compte, que ja posats, les primeres són molt més antigues que la mateixa Roma, les d’Empúries van néixer gairebé 600 anys abans de crist i per posar un exemple pràctic, van ser els grecs que a través d’Empúries, van introduir el vi, del qual ara se’n parla tant, a casa nostra, per citar només un exemple.
El fotut de la qüestió, és que més enllà de les visites d’escolars, les estadístiques de públic (ja prou migrades per sí soles) revelen que (escoles a banda) la majoria de visitants que reben són de fora i que la gent de l’Empordà no tenim al nostre imaginari, la necessitat de visitar, almenys un cop cada X temps jaciments tan importants com aquests.
Com sempre dic, val la pena parar-nos a pensar de tant en tant, que aquelles pedres que ens van tan bé per fer venir turistes, tenen una història que seria bo que més menys tots coneguéssim, ni que fos lleugerament.
