No se si us heu adonat que Renfe ha augmentat els trens de ciutat a ciutat amb noves marques, multitud d’anades i tornades i preus assequibles però ha anul·lat sense ni transmetreu al seu servei d’informació al públic que comunicar a qui li demana les hores de sortida d’un dels trens Media Distancia de tarda habituals fins fa unes setmanes, que no existeixen. La amable senyoreta es dedica a repetir que nomes hi ha dos trens Media Distancia: l’un a l’alba i l’altre al migdia , i ho fa amb la santa paciència amb la que la empresa la ha educat que contesti no pas el que li demanen sinó el que els dicta la seva conveniència.
Tot això no tindria mes interès que comentar una anècdota més del tracte tan habitual que podem rebre quan demanem una informació, si no fos el que s’hi dedueix: que a partir d’ara no cal que renunciem al cotxe, ni que sigui per amor al medi ambient, els que hem d’anar a Barcelona des d’un poble o tornar sigui perquè hi tenim família o amics o compromisos socials o polítics, perquè volem anar al teatre o a d’altres espectacles o conferencies o concerts que abans podíem tornat a casa amb l’últim tren del vespre (no massa tampoc però…) o al metge per no haver d’esperar les tres setmanes que ens adjudiquen aquí per una cita prèvia, o no ens veiem amb ànims de passar-nos tota una tarda sencera a Urgències fent cues entre una multitud que s’impacienta com nosaltres ni que sigui la única solució que ens donen de recanvi , o per trobar algú que li posi la tercera vacuna a una persona gran que esta amb ànsia que aquí ni li donen hora ni mes d’un dia a la setmana per acostar-se a un lloc determinat per veure si hi ha sort, com tots els que allà hi esperen, o encara pitjor, per tota la gent que no es que vulguin anar a Barcelona es que hi ha d’anar per força perquè allà es on treballen. Tots aquest homes i dones hi poden anar a Barcelona, es clar que si, però hi poden anar en un tren anomenat Regional que es para cada cinc minuts per recollir i deixar baixar a qui es mou en petites distancies o als que van a la universitat de Girona des d’un lloc que no es cap ciutat, amb lo que les distancies curtes i sobre tot mes llargues demanen molt mes temps. Servei necessari naturalment tant com ho son trens que transporten viatgers però amb altres necessitats i altres recorreguts mes llargs.
Res d’especial, nomes conservar el que funcionava, una mica millor: Regional y Media Distancia. Com era abans.
Tot això a la RENFE tant se li en dona, sembla que mentre estiguin ben servits els que mes tenen, no nomes de diners sinó
de benestar i poder, deixa que els demes s’arreglin, i si no que vagin en cotxe o lloguin un taxi des del seu poble fins a Girona i allà l’AVE o un dels nous models.
Diuen que a les estacions si que hi ha informació dels trens Media Distancia. Dema hi aniré i ho sabré. Però si hi ha informació i es veritat que surten trens Media Distancia i les senyoretes de Atenció al client no en saben res, dons ¡pitjor! ¡Encara pitjor! Més trampa, més engany, més desori.
Però ben mirat potser més val no denunciar ni protestar ni fer com fem sempre, esperar que el temps ho solucioni tot.
No ho se.
Mentre ho pensem, felicitem-nos el Nadal i l’any 2022 perquè ens portin a tots no nomes bones i normals comunicacions ferroviàries que bona falta ens fan, sinó, pau, criteri, benestar, bondat i amor per tothom. I abans d’enfurrunyar-nos , de perdre l’humor i el sentit que volem donar a la vida, recordem lo que ens diu Josep Maria de Segarra en el seu preciós Poema de Nadal:
I si algun jorn la mesquinesa ens fibla
I l’orgull de la nostra vanitat,
almenys aquesta nit fem els possibles
per ser homes de bona voluntat.
