Any darrera any m’adono com van desapareixent les abelles i encara es més espectacular la desaparició de les papallones. Seure immòbil al sol i anar seguint el vol de les papallones que quan arriba la primavera salten d’una flor a l’altre era, fa uns anys, un plaer a l’abast de tothom aquí a l’Empordà i gairebé a tot arreu, si fem cas del que ens expliquen molts autors afeccionats a mirar i estudiar les papallones, com el mateix Nabokov que no entenia cap altre lleure que no fos la contemplació i persecució de les papallones, fos quin fos el país en el que hagués anat a raure convidat per la universitat local per donar els seus magnífics cursos de literatura. Avui potser hi ha llocs encara on volem com abans les papallones però a mi, que no soc pas sedentària, se m’escapen.
I no parlem del run run de les abelles sobre una parra aquells migdies en que el sol aclaparava i tot semblava aturat per la calor.
La nostra educació cívica i social sobre el medi ambient es tan exigua que ni tan sols ens escandalitza veure com al camp, gairebé a totes les cases hi ha pots i ampolles de pesticides i altres verins que sense fer soroll van acabant amb papallones i abelles que son les responsables de pol·linitzar les plantes, una feina que cap humà ni cap laboratori pot fer millor que elles, i que s’enduen igualment una quantitat de productes i d’espècies que naturalment empobreixen cada dia més el nostre entorn mediambiental.
I es que sigui per les imatge que ens presenten de pomes i peres a la televisió, sigui perque ens em tornat mes falsament exigents, no acceptem una poma que no tingui una pell d’un color esplendorós o unes cireres on hi descobrim una mínima senyal d’haver estat picotejades per un ocell. Son exemples, però així m’ho explicava un pagès de prop de Torroella. Deia que de la meitat dels fruits que collia, els compradors, aquests intermediaris que els compren les collites i després les venen a les parades del mercat i als supers, no accepten de cap manera fruites que no siguin , si son pomes, vermelles com la de la bruixa de la Blancaneus o esbarginies que no responguin sense macula al color que s’ha posat tant de moda.
La solució? Dons comprar pesticides que es el gran negoci de Monsanto, el que amb companyia de la Bayer formen la societat dels delinqüents que envaeixen de pesticides el planeta, i tenen tots els números per acabar amb la diversitat no nomes de pomes, peres i llimones, cereals o tubèrculs, sinó també d’abelles i papallones.
Nosaltres com a particulars només podem lluitar en contra d’aquests monstres de la destrucció del planeta amb lo únic que tenim al nostre abast, protestar. Com? Votar a qui contempli la defensa del medi ambient, però a més no ser tant llepafils, deixar d’utilitzar tota mena de pesticides i no perdre mai la consciencia de que tan important es el desgel del Àrtic com matar una abella perque tenim por que ens piqui.
Axis es com parlava la meva amiga Dolors Font als seus fills petits que havien après a l’Escola el que era el medi ambient però que com a desastres contra el planeta només coneixien el desgel del Àrtic que inundaria en pocs anys les nostres platges i ciutats costeres i l’augment de les temperatures que ens deixaria sense turisme perque també als països nòrdics, Anglaterra i Alemanya hi arribarien les brutals onades de calor. De papallones i abelles, però, no en sabien res
