L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat que s’enfrontava a 8 anys de presó per agredir sexualment la fillastra de 12 anys i amb una discapacitat del 50% i amenaçar-la amb un cúter en un domicili de Calonge el 31 de març del 2018. La sentència recull les gravacions d’una conversa amb la seva mare on afirmava que s’ho havia “inventat” i una declaració al jutjat d’instrucció on es retractava de les acusacions. Tot i que al judici a l’Audiència va assegurar que s’havia fet enrere forçada per la mare, el tribunal subratlla que les “dues versions” i la manca de més proves generen el “dubte” sobre què va passar “realment”: “El pronunciament d’aquesta sala no pot ser sinó absolutori”.
La fiscalia l’acusava d’un delicte d’agressió sexual a menor de 16 anys agreujat i sol·licitava que li imposessin 8 anys de presó, 8 anys de llibertat vigilada i que indemnitzés la menor amb 3.000 euros pels danys morals. La defensa, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, demanava l’absolució.
La sentència de la secció tercera de l’Audiència de Girona, de la qual ha estat ponent el magistrat Juan Mora, recull que el 31 de març del 2018 el processat mantenia una relació sentimental amb la mare de la denunciant i convivien plegats en un domicili de Calonge. La nena tenia aleshores 12 anys i té una discapacitat per un trastorn ansiós evitatiu de la personalitat i un trastorn d’aprenentatge valorat en un 50%.
“No ha resultat acreditat que el 31 de març del 2018 l’acusat es quedés sol amb la menor ni que, prevalent-se de la seva condició de parella sentimental de la mare, li ordenés que es dirigís a la seva habitació i, un cop allà i amb ànim de satisfer el seu desig sexual, tanqués la porta impedint-li sortir”, exposa la sentència que afegeix que tampoc s’ha provat al judici que, ja a dins l’habitació, retirés la tira de la samarreta a la nena, li fes un petó a l’espatlla i la intentés despullar.
El tribunal també descarta que, amb la intenció d’atemorir la nena, l’acusat agafés un cúter i amenacés la menor dient-li que la mataria si explicava a algú el que havia passat.
La sentència conclou que el “dèficit” de proves en aquest cas “és notori i impedeix enervar la presumpció d’innocència de l’acusat”: “Ens trobem no només amb que la declaració de la denunciant ve òrfena de prova suficient que la corrobori, sinó també amb que no tenim una declaració única de la denunciant”. I aquí és on el tribunal recull que la menor va donar “dues versions dels fets” totalment oposades.
Dues versions oposades
Al judici, la menor va ratificar la primera denúncia però l’Audiència exposa que tant a les gravacions d’una conversa amb la mare aportades a la causa com en una declaració posterior que va fer al jutjat d’instrucció “va negar que succeïssin”. Al final de la vista, Monguilod va subratllar que, en aquest cas, no només no hi havia proves que confirmessin una agressió sexual sinó que, per contra, n’hi havia que la rebatien.
“Ens trobem davant de dues versions dels fets donades per la denunciant, cosa que planteja el dubte sobre quina es correspon amb allò que realment va passar, sense que aquesta sala hagi pogut determinar amb plena i absoluta contundència quina és la veritable”, argüeix la sentència que afegeix que “qualsevol de les hipòtesis és possible” perquè no hi ha cap més prova que “pugui fonamentar una condemna” per agressió sexual.
Finalment, la sentència també argumenta que, a l’hora d’analitzar la declaració de la menor, tampoc pot obviar “la situació d’enfrontament existent entre el pare per una banda i la mare i la seva parella per l’altra” i apunta que la nena va canviar de versió en funció del progenitor amb qui estigués i afirmant que l’altre l’havia forçat a dir-ho. “Tot això impedeix a aquesta sala tenir la declaració de la menor com a prova de càrrec suficient per fonamentar la condemna, i la resta de material probatori poc o res aporta en aquest sentit”.
A banda d’absoldre l’acusat, la sentència també deixa sense efecte les mesures cautelars adoptades pel jutjat d’instrucció al llarg del procediment. La sentència no és ferma i es pot recórrer interposant recurs al TSJC.
