L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat d’amputar part d’un dit d’una mossegada a un home a Sant Feliu de Guíxols durant una baralla que va començar per una disputa pel lloguer d’una embarcació, el 14 d’agost del 2018. La sentència conclou que va actuar en “legítima defensa” i per intentar “deslliurar-se” de l’altre processat, que li havia “rodejat el coll amb un braç, pressionant amb força, ofegant-lo i impedint que pogués respirar”: “Com a única forma possible de desfer-se de l’ofegament, li va mossegar el dit cor de la mà, aconseguint que l’altre acusat l’alliberés”. L’Audiència condemna aquest acusat per un delicte lleu de lesions i li imposa una multa de 180 euros. També l’haurà d’indemnitzar amb 245 euros.
L’acusat que va mossegar el dit al seu agressor fins a amputar-li part del dit s’enfrontava a 4 anys de presó per un delicte de lesions amb deformitat. És la pena que li reclamava l’acusació particular perquè tant la fiscalia com la seva defensa, encapçalada pel lletrat Carles Monguilod, sostenien que va actuar en legítima defensa.
La secció quarta de l’Audiència de Girona els hi dona la raó. La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Daniel Varona, argumenta que va ser “l’única manera possible” que va tenir per “deslliurar-se” d’un ofegament, perquè l’altre processat el tenia subjectat pel coll amb un braç i li impedia “respirar” mentre amb l’altra mà “li esgarrapava i colpejava la cara”.
La sentència recull que cap a les quatre de la tarda del 14 d’agost del 2018 els dos homes es van trobar a la zona del port. El processat que ha quedat absolt acompanyava un amic seu, que s’encarregava del lloguer d’una embarcació recreativa a una família, on hi havia l’altre acusat. El problema va arribar quan la família va descarregar unes canyes de pescar del vehicle: “Els van advertir que no podien fer-ne ús en no estar permès”.
Atac sorpresiu
Aquí, es va originar una discussió verbal amb “recriminacions mútues”. “Finalitzada la discussió, i quan la situació aparentment s’havia tranquil·litat”, l’acusat es va abraonar sorpresivament sobre l’altre processat, a qui va rodejar el coll amb un braç i va pressionar amb força.
La sentència sosté que “en un món ideal” se li podria reprotxar que “abans de mossegar el dit del seu agressor, no hagués intentat una defensa menys lesiva”: “Però la sala no pot ni pretén situar el barem en un món ideal en el qual els fets s’hagin de valorar fredament des de la serenitat que pot donar contemplar-los des d’un despatx”.
I aquí argumenta que tots els testimonis apunten que no hi havia manera de separar-los i que l’agressió no va acabar fins que el va mossegar amb força. “És indubtable l’eficàcia de l’acció defensiva”, exposa el tribunal que també recull la diferència d’edat (uns 15 anys) entre els dos processats i de corpulència física.
L’Audiència no es creu la versió de l’altre acusat, que va dir que van “forcejar” i que la baralla havia començat perquè el processat els va increpar i es va encarar amb el seu pare: “Els seus familiars, en un intent comprensible de presentar una versió dels fets favorable a ell, han relatat que va utilitzar expressions insultants i amenaçants, però la sala no ha arribat a aquest convenciment”.
Per això, el tribunal aplica a un dels homes una eximent completa de legítima defensa i l’absol. A l’altre –l’autor de l’escanyament- el condemna per un delicte lleu de lesions, imposant-li una multa de 180 euros.
Com a resultat de la mossegada, el processat va patir lesions consistent en una fractura distal de la falange distal del dit del mig de la mà dreta i l’amputació total d’aquesta falange.
