L’Audiència de Girona ha absolt l’acusat que s’enfrontava a 24 anys de presó per abusar sexualment de la neboda de 12 anys a Palamós. La fiscalia l’acusava de dos delictes, un comès la nit del 24 de desembre del 2018 durant una trobada familiar i el segon l’estiu del 2019, quan la menor es va quedar a dormir a casa seva. La sentència conclou que no hi ha proves que corroborin el relat de la menor “amb la seguretat i certesa que requereix qualsevol pronunciament penal condemnatori”. Per a aquest acusat, la fiscalia havia demanat com a alternativa que li retiressin la pàtria potestat dels fills en aplicació de la llei del ‘només sí és sí’.
Els fets que van arribar a judici a la secció quarta de l’Audiència de Girona passat l’any 2018 i 2019, quan la menor tenia 12 anys. Segons les acusacions, el primer episodi va tenir lloc la nit del 24 de desembre, durant una celebració familiar en un domicili de Palamós: “El processat, amb ànim de satisfer els seus desitjos sexuals i atemptar contra la llibertat sexual de la menor, li va dir a la víctima que li agradava i li va introduir una mà a l’interior dels pantalons i la roba interior, tocant-li la vulva i introduint-li els dits”.
Les acusacions sostenien que uns mesos més tard, l’estiu del 2019, la menor es va quedar a dormir a casa de la seva tia paterna, que aleshores era parella de l’acusat. Quan la nena ja era el llit, el processat l’hauria violat.
Al judici, la víctima va declarar a porta tancada i l’acusat va negar les acusacions. La sentència, de la que ha estat ponent el magistrat Víctor Correas, apunta que, tot i que el relat de la menor és “creïble”, no hi ha cap prova o indici que el corrobori: “Resulta insuficient per generar una prova de què no pugui dubtar-se per donar per provats els delictes”. “Hem de deixar patentment clar que no existeix cap tipus de corroboració objectiva dels fets, ni de prova alternativa al relat de la denunciant que elevi la seva fiabilitat a nivells compatibles amb una sentència condemnatòria”, argumenta l’Audiència.
El tribunal remarca que no hi ha cap testimoni que acrediti els fets i això “resulta especialment rellevant” en el primer episodi perquè, segons els testimonis, al domicili hi havia “nombroses persones celebrant la nit de Nadal”. La documental mèdica “tampoc permet acompanyar la declaració de la denunciant de notes de fiabilitat” perquè l’exploració ginecològica no va detectar lesions compatibles amb un atac i conservava la integritat de l’himen.
L’Audiència també recull que el pare de la menor tampoc va detectar “cap canvi significatiu” en la víctima que es pugui relacionar amb els fets. “No comptant amb més elements de prova que el relat de la denunciant, en absència d’elements que el corroborin objectivament i subjectivament, i davant la negació dels fets per part de l’acusat, la sala no compta amb elements probatoris suficients per enervar la presumpció d’innocència de l’acusat que acreditin més enllà de tot dubte raonable la realitat dels delictes objectes d’acusació”, conclou el tribunal que dicta la sentència absolutòria.
Per a aquest acusat, i com a alternativa, la fiscalia va sol·licitar la retirada de la pàtria potestat dels fills. En aplicació del Codi Penal previ a l’entrada en vigor de la Llei de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda com a llei del ‘només sí és sí’, la fiscalia acusava el processat de dos delictes d’abús sexual amb penetració a menor de 16 anys amb prevaliment de la relació de parentiu i demanava 24 anys de presó (12 per cada delicte).
Després del judici, i al tràmit de conclusions, el fiscal va introduir una qualificació alternativa tenint en compte la nova legislació en cas de condemna. Mantenia la petició de 24 anys de presó però incloïa un canvi important perquè la llei preveu que els condemnats per agredir sexualment menors perdin la pàtria potestat dels seus fills, siguin o no les víctimes dels fets. Així, el fiscal va demanar al tribunal que, en cas d’aplicar la llei del ‘només sí és sí’, privés l’acusat de la pàtria potestat durant 10 anys.
La defensa, encapçalada pel lletrat Manel Mir, va demanar l’absolució.
