Fins a 7 anys de presó per apropiar-se presumptament de més de 250.000 euros de l’empresa on treballava. Aquesta és la situació d’una comptable que, segons ha informat el Diari de Girona, hauria desviat els diners d’una empresa de mobles amb sucursal a Begur a cinc comptes personals.
L’acusació particular, que representa a l’empresa afectada, demana 7 anys de presó en considerar que “la sostracció de diners és de dos mil euros superior”, mentre que el Ministeri Fiscal sol·licita sis anys de presó. A banda, pel que fa a les repercussions econòmiques, la fiscalia demana una multa de 3.600 euros i l’acusació 5.400. Al contrari, la defensa considera que els desviaments a comptes personals no estan acreditats ni comprovats i demana l’absolució de l’acusada.
Els fets van tenir lloc entre el setembre del 2012 i el mateix mes del 2016 quan l’acusada tenia un càrrec de responsabilitat al departament de comptabilitat de l’empresa. Segons els escrits d’acusació, les sostraccions s’haurien fet de manera “continuada aprofitant-se que era l’única que tenia accés als comptes” i sense el vistiplau del gerent. Així, doncs, se l’acusa de transferir en cinc comptes corrents (en els quals apareixia ella o la seva filla com a titular) de més de 255 mil euros, una quantitat que l’acusació particular augmenta fins a més de 257 mil. Per tal de fer aquests desviaments, hauria utlitzat diversos mètodes com les factures de proveïdors o els abonaments a clients. Per evitar ser descoberta, l’acusada posava el nom del client o del proveïdor en el concepte de la transferència o al nom del beneficiari sense que ella o la seva filla fossin les veritables receptores.
El judici, però, no se celebrarà fins el proper mes de març en quedar ajornada la vista que estava prevista per dimecres 18 de desembre a l’Audiència de Girona. Es va suspendre després de la deliberació del tribunal perquè l’acusació particular volia canviar la tipificació del delicte, ja que consideren que “havia estat una apropiació indeguda en comptes d’una estafa, tal i com s’havia qualificat inicialment”. En el cas de l’estafa hi ha la voluntat prèvia d’enganyar a la víctima i no un abús de confiança com succeeix en l’apropiació. Davant d’aquest canvi, el tribunal va considerar que la defensa no podia preparar-se com correspon davant d’aquesta nova qualificació i va ajornar el judici.
