Mentre començo aquesta crònica, encara tinc al cap la interpretació de All I Ask, una de les fantàstiques peces de 25, que la britànica Adele ens ha tocat a 15.999 persones i a mi, fa poc menys de dues hores. No sé què ha tingut d’especial aquell moment, però ha estat d’aquells que trigaré a oblidar, però no ha estat l’únic…
Feia anys que tenia ganes de poder veure-la en directe. Quina enveja els 100 afortunats que gràcies a RAC105 van poder-la escoltar i tenir a tocar el 2010, en un concert que van organitzar amb oients afortunats. Un any més tard, la cantant actuava a Bikini. I de Bikini al Palau Sant Jordi. I si d’aquí a pocs anys em diuen que actuarà al Camp Nou m’ho creuria, tot i que potser no m’agradaria.
Adele és d’aquelles cantants que podria omplir el recinte que es proposés, però que guanya en la proximitat. El Sant Jordi és gran, però tampoc tant i al llarg de la nit vam poder veure a la cantant notant l’escalfor del públic, interactuant amb ells, rebent rams de flors, fent-se selfies, deixant-se fer nombroses fotografies i en definitiva, deixar-se estimar per un grapat de gent que estava/estàvem feliços veient-la per fi en directe.
I és que la britànica no necessita grans floritures escenogràfiques. Ella té el més necessari, la veu. La seva veu és prou bona, com per a donar protagonisme pràcticament absolut a la seva persona i a les seves cançons. En alguns moments, unes grans pantalles recolzaven visualment algunes peces, però tampoc s’hauria trobat a faltar si no hi haguessin estat.
Del repertori, poc a dir. Va anar tocant pràcticament el mateix en els seus concerts i per tant, ja sabies més o menys el què sonaria i quan. Van sonar tots els hits, des de Chasing Pavements, passant per Set Fire To The Rain (amb pluja inclosa), Don’t you remember, When We Were Young, Send my love o Hello, que va ser la primera a sonar. Tampoc va faltar, Someone Like You, corejada per tothom i il·luminada amb els mòbils, donant una sensació encara més màgica del que estàvem visquent.
El concert es va acabar amb Rolling in the deep, deixant una sensació de nit perfecta i d’aquelles que et deixen amb ganes de més.
Avui 16.000 noves persones (i potser alguns repetidors), viuran un concert d’aquells que trigaran a oblidar i potser els hi passarà com a mi, que encara em segueix ballant pel cap una de les cançons.
Marc Clapés
Recupera FOTOS i VÍDEOS, clicant aquí
Font: Per no dir res
