Divendres passat es va celebrar, a nivell mundial, la vaga del Clima, una iniciativa protagonitzada pels més joves de la nostra societat, que són qui patiran al llarg de totes les seves vides les conseqüències del saqueig ecològic i la devastació programada del planeta que ha provocat, i provoca, el model econòmic del capitalisme triomfant.
Afortunadament, els més joves s’estan mobilitzant arreu, dèiem. A l’escola dels meus fills, sense anar més lluny, l’escola Empordanet de La Bisbal, van dedicar tota la setmana al clima, activitats que varen culminar el divendres quan tota l’escola va sortir en manifestació amb les pancartes fetes a l’aula pels carrers de la vila, embullats pel mercat setmanal. Puc donar fe que els nostres fills estan plenament conscienciats, amb el tema. És a dir: estan plenament polititzats.
I aquesta és, per a mi, la millor notícia. Una societat conscienciada, crítica, polititzada, és una societat que es farà més bona a sí mateixa, millor. És clar que no tothom ho veu així. El Poder, per exemple, responsable directa de les nostres desgràcies col·lectives, quan no vol saber-se assenyalat. Per això, quan el tema els afecta de prop, parlen d’adoctrinament a les aules i poden arribar a denunciar a mestres i professores que parlin, per exemple, d’assumptes tan subversius com explicar què significa un referèndum i per què és una via realment democràtica de resoldre conflictes. Els amos de la força, de la violència i dels mitjans de producció que magnifiquen de manera indecent la seva riquesa privada deixant enrere una devastació col·lectiva global, no volen que se’ls qüestioni.
Però com que de moment amb l’assumpte climàtic han pogut imposar la gran mentida sistèmica de de que tots en som responsables per igual, poden, de moment, tolerar aquesta innocent politització dels nostres infants. Molt diferent serà quan comencem a posar nom i cognoms als veritables responsables, i a exigir-ne responsabilitats. Aleshores s’haurà acabat el bròquil, tornaran les denúncies i tornaran a imposar per la força allò de la neutralitat a les aules i l’espai públic que tan de moda està entre els defensors de l’ordre dominant.
