Fa pocs dies a l’informatiu migdia de TV3, vaig veure a l’estimat i admirat amic Jordi Sargatal, nou secretari de transició ecològica, en l’equip de la gironina i honorable Silvia Paneque, consellera de gairebé tot i portaveu del nou govern socialista, parlant de l’ampliació del Prat, que l’anterior govern havia descartat, alhora que protegia, l’espai natural de la Ricarda.
Em va sobtar que en Jordi, veritable líder de l’ecologisme a les nostres contrades, amb èxits tan incontestables com la paralització de l’Empordà Fluvial els anys 80, la recuperació i protecció dels aiguamolls de l’Empordà o la reintroducció de les cigonyes, no descartés ara l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, malgrat que fos per damunt de la Ricarda.
Va voler tranquil·litzar l’audiència, anunciant la potencial creació d’una pista d’aterratge d’aus, a costa de una dotzena d’hectàrees de producció de carxofes, que no sembla ser una verdura del gust dels socialistes, potser per la seva amargor quan envelleix.
Ara que aviat farà un any de la constitució de la Taula estratègica de l’aeroport de Girona, seria el moment de plantejar seriosament que la cosmopolita Barcelona, amb l’expectativa de superar els 50 milions de passatgers aquest any, tingues com Londres o Paris, dos aeroports.
Aquest segon aeroport sota el nom de Barcelona Costa Brava, hauria de ser el de Vilobí d’Onyar, amb la pertinent connexió amb la ciutat comtal, mitjançant l’AVE, una infraestructura fàcil de fer, atesa la proximitat de la terminal i la línia ferroviària.
A Vilobí no hi ha problemes per allargar la pista gràcies a que l’anterior govern, va desestimar la proposta de la PGA de construir 200 xalets i dos hotels a la vora d’un nou llac i un nou camp de golf, a canvi d’una aportació econòmica de 50 milions, i el permis per fer la Ryder 2031.
Aquest llac s’hauria situat a l’extrem sud de l’actual pista d’aterratge, generant una nova zona humida i impossibilitat qualsevol creixement.
Un cop descartat el projecte urbanístic, que no la celebració de la Ryder, no hi ha d’haver cap problema perquè els gironins reclamem aquest aeroport avui infrautilitzat, no només per satisfer les necessitats de Barcelona, sinó per incrementar de manera notable l’economia gironina.
Hauríem d’aprofitar que tenim la consellera i el secretari gironins. Segur que en Jordi no està per trinxar ni la Ricarda, ni els camps de carxofes.
