Ahir, mentre estava doblement confinat -per ordre estatal i per la fina pluja que ens va acompanyar tot el dia- vaig llegir que un alcalde empordanès es queixava que no havia pogut fer brunyols perquè la botiga del poble havia exhaurit la farina i el llevat. No poder fer brunyols per Setmana Santa potser és un preludi de tot allò que no podrà ser enguany.
A hores d’ara ja ens hem perdut la Garoinada de Tamariu del darrer dilluns de març amb tot un estol de cuiners catalans; els palmons del dia de Rams; la processó de Verges amb 300 anys d’història; el dinar de barraca de Puig Rumí del Divendres Sant amb més de 30 edicions; els tortells i les mones de Pasqua; i el vot de la vila de Palafrugell a Sant Sebastià, una tradició que es celebra cada dilluns de Pasqua i que es va iniciar el 1652, precisament per implorar la protecció del Sant quan la pesta desolava la població de la vila.
Avui, aniversari de la proclamació de la darrera República, en arribar al despatx he agafat l’agenda i he anat tatxant un seguit d’anotacions al calendari, algunes de caràcter professional i altres de personals.
No als Sopars Maridats dels divendres d’abril i maig; no als maridats a la ciutat de Barcelona dels dijous de maig; no al Cuina i Golf de principis de juny; no a les Festes de Primavera i al Carrousel Costa Brava.
He deixat per l’esperança l’obertura de bars, restaurants i hotels, la tornada a la feina de manera plena i normal, la revetlla de Sant Joan, la inauguració del Festival de Peralada del 2 de juliol, la Cantada d’Havaneres de Calella del dia 4, i la inauguració dels Festivals de Cap Roig del dia 10.
He tancat l’agenda i he pensat que ja posaria nova data al dinar de fideus rossejats, al de la caldereta de llagosta, a la xefla amb la gent de ses illes, a la trobada amb la colla futbolera, a la barbacoa amb la gent de Mont-ras…
També m’ha quedat pendent posar data a la nova República.
