El restaurant de Begur, Cal Bandarra, ha rebut el Premi Nacional d’Establiments Comercials Centenaris, el reconeixement que la Generalitat ha atorgat als locals amb més de cent anys d’història. Per parlar-nos més d’aquest emblemàtic restaurant del centre del municipi,al Supermatí de dijous passat ens va visitar el seu fundador i xef, Aitor Sumoy.
Les arrels del restaurant tenen cent quatre anys d’història. La casa es va fundar el 1918 per Mesó Plaja i es va convertir en el restaurant de la Fonda Plaja, que durant vuitanta anys consecutius va aixecar la persiana fins i tot durant la Guerra Civil. Segons ens va explicar Sumoy, era un lloc molt conegut pel seu suquet de llagosta. “El 99% d’aquest reconeixement que hem rebut és per ells”, va afirmar el xef. Al llarg de la història han passat diferents bars pel local, fins que va acabar portant el nom de Cal Bandarra.
Sumoy va estudiar cuina i des de sempre havia volgut tenir el seu propi establiment. “Sempre he tingut la intenció de muntar alguna cosa per mi, i va ser així”. El local arrossega una gran història, és un lloc on hi han passat famosos com l’actriu britànica, Elizabeth Taylor. El xef no s’hauria pensat mai que acabaria comprant un establiment tan emblemàtic
Va ser quan, revisant els registres, es va adonar de l’antiguitat del local, que segons va explicar Sumoy, havia calculat que arribaria al centenari l’any que ve. Però l’any passat van rebre una carta del Departament de comerç de la Generalitat, animant-los a presentar-se al premi centenar. Aleshores van reprendre la investigació fins a descobrir que l’establiment tenia cent quatre anys. “Estem contents de poder continuar en un local amb tanta història com aquest”, va reconèixer el xef.
Com va passar amb Cal Bandarra, al començament mai s’haurien imaginat tots els anys que arrossegaven aquelles parets. Begur és un poble amb moltes sorpreses encara per descobrir, amb fils que porten a històries emblemàtiques. “Crec que és important mantenir els locals, ja que per una part pot animar a emprendre, i també perquè es poden convertir en establiments icònics, que en queden pocs”. És història viva. És cultura.
