El títol de l’article “Aixequeu la mirada cap a les estrelles i no l’abaixeu als peus” es correspon a una cita de Stephen Hawking. Com sabeu, el reconegut físic ens ha deixat als 72 anys el passat 14 de març de 2018. Ha admirat a mig mon amb les seves publicacions, descobriments i pel seu afany didàctic en explicar l’univers. Però Hawking també era una persona afectada per esclerosi lateral amiotròfica (ELA). L’esperança de vida de les persones afectades per ELA és de dos o tres anys, a vegades cinc, la mateixa esperança de vida que li van donar quan a 21 anys li van diagnosticar la malaltia. El motiu pel qual la seva malaltia tot i evolucionar no evolucionà fins al final és tot un misteri, com el mateix univers.
Però el que més ha cridat l’atenció del científic és com una persona que no tenia força per mantenir el cap dret, mai ningú li ha discutit que tenia una ment brillant. Davant de Hawking i les persones del seu entorn, només puc fer que treure’m el barret. Conjuntament varen aconseguir trencar tot un munt de barreres, i no estic parlant de l’univers, estic parlant d’una vorera massa alta, d’un edifici sense rampa… i, sobretot, de prejudicis.
Setephen Hawking va ser capaç de donar la volta al que s’espera d’una persona amb tots els seus condicionants. M’agradaria veure més gent ambiciosa en la igualtat, capaç de mirar cap a les estrelles i no cap als peus. Podem afirmar que tothom que mereix un entorn accessible, logopedes, fisioterapeutes o tecnologia per comunicar-se hi accedeix? Som capaços com a societat de generar més casos d’èxit com aquest?
El doctor Hawking no només ha ajudat a descobrir l’univers, també ha ajudat un munt de gent a visualitzar la diferència entre una discapacitat física i una discapacitat intel·lectual, de com es pot tenir una ment brillant atrapada en un cos molt feble. Descobrir l’univers sortejant els obstacles més terrenals, tota una lliçó.
