La regulació de llicències d’apartaments turístics que ha anunciat el Govern aquest dimarts ha arribat amb sorpresa als ajuntaments gironins i ha despertat cautela, dubtes i satisfacció. La majoria de consistoris asseguren que volen analitzar “la lletra petita” de la normativa i veure com es desplega. En alguns casos, com Palafrugell, Torroella de Montgrí o Llançà (Alt Empordà) veuen bé la regulació per garantir el dret a l’habitatge. Per la seva banda, la presidenta de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) a les comarques gironines, Esther Torrent, ha alertat que els municipis de la Costa Brava “hauran d’eliminar entre el 40 i el 60% dels apartaments” que hi ha amb una llicència vigent a dia d’avui.
La normativa ha agafat per sorpresa als consistoris i la majoria d’ells asseguren que volen llegir detingudament la regulació quan previsiblement es publiqui aquest dimecres en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). Si bé coincideixen amb algunes de les propostes inicials, estan a l’expectativa de veure com es desenvolupa la normativa. Un dels casos és el de Castell-Platja d’Aro, on l’alcalde Maurici Jiménez coincideix en què cal regular els apartaments però avisa que les realitats de cada municipi són “molt diferents”.
Jiménez afirma que dels 2.900 Habitatges d’Ús Turístic (HUT) que hi ha al municipi, el topall permetria abaixar el nombre de llicències fins a les 2.300. Malgrat tot, no té clar que “la totalitat es puguin llogar com a primera residència”. Per això assegura que cal acompanyar-ho de polítiques municipals. L’alcalde afirma que des del consistori porten “des de principis d’any” parlant amb propietaris i gestors d’apartaments per aconseguir la cessió d’alguns apartaments que ja no es fan servir perquè vagin a la borsa d’habitatge municipal. Però l’alcalde creu que la realitat de Platja d’Aro és “diferent” a la de Girona, Barcelona o Tarragona i també a la d’altres municipis turístics com Salou o Lloret de Mar. Per això demana al Govern que els ajuntaments puguin adaptar el reglament a les seves necessitats perquè “al final és l’administració qui coneix millor les poblacions”. Jiménez tem que una norma genèrica “no serveixi”.
Bones sensacions
Malgrat tot, la normativa ha despertat bones sensacions en alguns municipis de la Costa Brava. És el cas de Palafrugell, on l’alcalde Juli Fernández celebra la mesura perquè creu que permet “regular un sector en creixement” mentre es garanteix el dret de l’habitatge pels veïns. Fernández ha recordat que fa unes setmanes el consistori va aprovar una moratòria de noves llicències d’apartaments perquè volien estudiar quines zones estaven tensionades. Ara, la normativa creu que els “ajuda a ordenar” el sector. “No vol dir limitar el sector, sinó posar les condicions clares”, ha afegir Fernández. L’alcalde de Palafrugell creu que la Generalitat “hauria d’haver actuat abans”, però valora positivament que ho faci amb aquesta regulació que dona marge de maniobra als ajuntaments.
L’alcaldessa de Llançà, Núria Escarpanter, també es mostra satisfeta amb el decret llei que publicarà el Govern. “Porto mesos manifestant que cal reflexionar sobre la regulació dels apartaments turístics”, assegura la batllessa. Escarpanter recorda que a Llançà “convé el turisme” però apunta que “la gran quantitat d’apartaments està impedint que les parelles joves s’instal·lin al poble”. Per això creu que calen mesures per “garantir l’habitatge” i creu que limitar els HUT pot ser una d’elles.
L’alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Colomí, creu que la regulació és “un abans i un després” en la gestió dels apartaments i la solució del problema de l’habitatge. Si bé volen saber com els ajuntaments hauran d’aplicar la normativa, consideren que el decret pot convertir-se en “una part de la solució” que té Torroella de Montgrí. De fet, en aquest municipi hi ha “un greu problema” per la manca d’habitatge de primera residència i l’alcalde apunta que hi ha molts apartaments. La suspensió de llicències podria contribuir que part d’aquests pisos que avui tenen ús turístic passin a ser residències en un futur.
Impacte negatiu a la demarcació
La presidenta de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) a les comarques gironines, Esther Torrent, s’ha mostrat molt crítica amb la normativa i considera que es tracta d’una maniobra de “maquillatge” per part del Govern. Torrent assegura que la mesura podria tenir “un impacte molt negatiu” a la demarcació gironina pel pes que té el turisme en l’economia. De fet, Torrent ha avançat que la regulació “obligarà als municipis a eliminar entre el 40 i el 60% dels apartaments turístics de la Costa Brava”, ja que superen el topall establert de deu HUT per cada cent habitatges.
Per això Torrent assegura que la limitació d’apartaments repercutirà en altres establiments del sector com ara la restauració, el comerç o les activitats de lleure i nàutiques. Per altra banda, Torrent critica que el Govern només apunti als apartaments turístics com a solució de la manca d’habitatge quan són una minoria. “Hi ha un 10% de pisos buits i els apartaments turístics només representa un 2% del parc d’habitatges de Catalunya”, recrimina la presidenta de l’ATA al Govern. Torrent també afegeix que hi ha despatxos i centres mèdics en desús que podrien resoldre el conflicte, però no s’hi actua. “Entenem l’emergència habitacional però no que només regulin els HUT”, insisteix la presidenta de l’ATA.
Ara, els empresaris temen que la regulació impliqui la proliferació d’apartaments turístics sense llicència, una de les batalles que fa anys que tenen. Consideren que la nova normativa genera “inseguretat jurídica” perquè quedaran a mercè “del criteri de cada ajuntament i de cada color polític”.
