Si es fes una enquesta a la població catalana i es preguntes per la relació entre Albert Pla i el Sant Jordi, moltes de les respostes, segurament, es referirien a la possibilitat que el cantautor de Sabadell hagués publicat algun llibre. Segurament, ni els més imaginatius arribarien a definir el que ha transcorregut aquests últims dies.
El fet, és que la relació entre l’Albert Pla, i la prohibició d’un concert seu a Oviedo, i la voluntat de reivindicar el Sant Jordi com a patrimoni immaterial de la humanitat, recau en un fet, la lluita existent entre Catalunya i Espanya. D’aquesta manera, doncs, els diferents actors del conflicte utilitzen tota tipologia d’actes per a intentar decantar la balança que actualment, no està clar en quin sentit es pot decantar, i més després que el govern Català ratifiqués la seva voluntat d’efectuar el referèndum.
És just en aquest moment, en que llegint aquest seguit de notícies, me n’adono de la situació en la que el país està immers, es subratlla aquella por que segurament feia temps que veia i que no volia acceptar. La maquinaria de la política s’ha accionat, i una mobilització ciutadana amb un objectiu clar com era la voluntat sobirana per part de la major part de les persones que vivien a Catalunya, a passat a ser objecte i eina de les elits polítiques per a fer moure segons els seus interessos a la mateixa població.
En aquest sentit, lluny de deslegitimar la mobilització que des de ja fa temps es va iniciar, crec que es moment, d’analitzar el que està passant, de veure com tot allò que la societat construeix per manca d’empoderament o d’interès, deixem que passi a mans d’aquells que articulen el poder. Per aquest motiu, i fent clara referència a una de les reflexions que Marina Garcés descriu en el seu llibre Fora de Classe: ara ja, no ens podem permetre l’articulació d’una nova recomposició del poder polític i intel·lectual, encara que pogués ser d’esquerres i revolucionari. Actualment, necessitem tenir la capacitat d’implosionar les dinàmiques del poder perquè, bàsicament està en joc la possibilitat d’una verdadera transformació política i social.
