Segons informa el web municipal, l’edifici bastit pels bisbes de Girona a finals del segle XI presenta un important grau de deteriorament de la pedra en les seves diferents façanes així com a la terrassa, el que ha provocat despreniments del material a la via pública tant de peces de petites dimensions com de pedres de mides més considerables.
A més d’evitar el pas dels vianants per la vorera del carrer Cavallers s’han hagut de tancar les terrasses dels restaurants del carrer del Bisbe i suspendre els focs artificials de cloenda del Correfoc, ja que Els Dracs disparaven els artefactes des de la terrassa de dalt de l’històric edifici, una veritable joia del romànic civil català.
Ara l’ajuntament resta pendent dels informes tècnics abans de endegaran les obres de restauració que requerirà la col·laboració dels seus serveis tècnics, els tècnics dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat i l’assessorament del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
Una mica d’història
Bastit entre el final del segle XI i inici del XII pels bisbes de Girona el castell va ser documentat per primer cop l’any 1180 en una sentència on s’afirma que en ell no hi havia una castlà perpetu. A cavall dels segles XII i XIII va ser escenari dels durs enfrontaments entre la família Cruïlles i el bisbat de Girona. Finalment, el bisbat rebria la plena jurisdicció civil i criminal de la vila per decisió de Jaume I i des d’aquí va centralitzar l’administració de les seves importants possessions. Un document del bisbe Bernat de Vilamarí (1292-1312) explica que es feren aixecar forques al castell de la Bisbal.
Va ser ampliat al segle XIV amb la muralla exterior i altres dependències mentre la façana principal va ser molt modificada als segles XVI i XVII per donar-li un caràcter més sumptuós. En època del bisbe Gastó de Montcada (1328 -1324) es va fer un minuciós inventari que permet conèixer els béns mobles del castell. Un document de gener de 1440 mana que cada cap de casa fos al pati del castell de la Bisbal per metre jurats sots pena de 15 sous. Aquesta convocatòria permet valorar les mides del pati, que segurament correspon a la plaça de davant de la façana principal actual.
El castell de la Bisbal també fou usat com a presó en diferents etapes de la seva existència. L’any 1442 el bisbe Guillem de Pau hi feu empresonar l’abat de Banyoles. Una presó documentada per a presos condemnats a cadena perpètua i descrita com a molt dura. Fins fa pocs anys encara va ser utilitzat com a presó preventiva per la policia municipal de la ciutat.
