Àlex Blat ha encès una llanterna per a reconèixer el seu propi camí. Qui és la veu i el compositor de Tardor ha agafat una ruta solitària que discorre en paral·lel a la banda i ha enllestit un disc mestís i sense prejudicis de pop i folk. “La veritat” està en la mirada i la brúixola del seu autor.
Aquesta mirada es dirigeix, per exemple, al model de societat extenuant i ultra competitiu en què vivim. Cançons com Sant Rafael neixen d’aquesta ansietat i construeixen una cabanya sonora on s’evoquen estius passats, sense caure en el tòpic de l’eterna joventut. L’ansietat es transforma després en rebel·lia en melodies com la de Què bé fer res, alegre i despreocupada, d’ecos caribenys. Perquè “La veritat” no dibuixa un únic concepte, narratiu o musical. Àlex Blat aposta per la mescla que deriva de l’assumpció que estem plens de contradiccions: les lletres, reflexives, plantegen arguments que es refuten en el següent vers; les melodies apunten a gèneres i latituds diferents, del folk nord-americà a la cançó d’autor banyada en el Mediterrani.
Hi ha, en canvi, una certesa que el músic ha buscat instintivament: el so orgànic. L’àlbum sona a corda i fusta, a mans xocant-se i a peus xafant terra. Així ocorre en Declaració d’intencions, amb una base rítmica feta de palmes i passos, dinàmica que es repeteix en altres temes on la percussió naix de la caixa de la guitarra acústica, autèntica protagonista del LP.
La responsabilitat d’aquest naturalisme la comparteixen Blat i el seu productor, Guille Sanz, qui ha produït abans discos de Laverge, Tin Robots o Vibrowaves i ha treballat d’enginyer amb Badlands, Indian Hawk o Hola Hello. Ambdós es van repartir la tasca de tocar quasi tots els instruments que apareixen en el disc, principalment de corda. Als dos cal atribuir, per tant, el risc de l’àlbum. En l’eclecticisme que practica La veritat apareixen dos temes que homenatgen la tradició de la cançó: per un costat està la versió d’A la vida d’Ovidi Montllor i, per altre, Gota de rosada de Silvio Rodríguez. En les dos adaptacions, per altra banda, batega un cor pop, amb el seu pols renovador.
L’entrada Àlex Blat llança “La veritat” el seu primer disc en solitari ha aparegut primer a Primera Fila.
