Després que l’any passat Robert Zemeckis, director de la mítica Regreso al futuro, tornés a dirigir una pel·lícula de veritat amb The walk, després de deambular durant anys en cinema d’animació de captura del moviment, torna aquest any amb Aliados, acompayat per Brad Pitt i Marion Cottillard.
Aliados és suspens amb elements romàntics, ambientada durant la IIª Guerra Mundial i protagonitzada per Brad Pitt i Marion Cotillard.
Pitt interpreta a Max, un espia britànic que després d’una perillosa missió al nord d’Àfrica, s’enamora de Marianne (Cottillard), una agent de la resistència francesa. La parella comença una relació amorosa i no tarden a casar-se i formar una família. Els problemes comencen quan a Max li notifiquen que la seva dona podria ser una agent doble que treballa pels nazis.
La pel·lícula es divideix en dues parts molt diferenciades que pràcticament funcionen com dues pel·lícules independents. La primera part és la que succeeix a Casablanca, una part amb molts ecos del clàssic protagonitzat per Humphrey Bogart. És en aquesta primera hora en què pràcticament no hi ha acció i la situació es desenvolupa molt lentament. A través de la quotidianitat del dia a dia d’aquests agents, veurem com sorgeix una espurna que s’acaba convertint en una apassionant història d’amor que culmina en la missió que duen a terme. La segona part ens presenta a la parella ja casada i emmainadada. La trama d’aquesta segona part desenvolupa la possibilitat i exposa el suspens de si ella és o no una espia infiltrada i els conflictes emocionals que li provocarà al seu marit la investigació.
Aliados és una pel·lícula molt clàssica que es permet referenciar a Casablanca, amb club nocturn inclòs, només faltava veure al pianista Sam.
Tota ella està ben narrada, sempre essent lògica i no traint la seva essència. Zemeckis no ha perdut el pols en la direcció i li dóna esplendor a la pel·lícula i un toc de realització molt més clàssic del que estem acostumats actualment. El problema és que la primera part ens quedem només en l’estètica perquè té un greu problema de ritme que se soluciona quan arriba la segona part.
Aliados és suspens amb elements romàntics, ambientada durant la IIª Guerra Mundial i protagonitzada per Brad Pitt i Marion Cotillard.
Pitt interpreta a Max, un espia britànic que després d’una perillosa missió al nord d’Àfrica, s’enamora de Marianne (Cottillard), una agent de la resistència francesa. La parella comença una relació amorosa i no tarden a casar-se i formar una família. Els problemes comencen quan a Max li notifiquen que la seva dona podria ser una agent doble que treballa pels nazis.
La pel·lícula es divideix en dues parts molt diferenciades que pràcticament funcionen com dues pel·lícules independents. La primera part és la que succeeix a Casablanca, una part amb molts ecos del clàssic protagonitzat per Humphrey Bogart. És en aquesta primera hora en què pràcticament no hi ha acció i la situació es desenvolupa molt lentament. A través de la quotidianitat del dia a dia d’aquests agents, veurem com sorgeix una espurna que s’acaba convertint en una apassionant història d’amor que culmina en la missió que duen a terme. La segona part ens presenta a la parella ja casada i emmainadada. La trama d’aquesta segona part desenvolupa la possibilitat i exposa el suspens de si ella és o no una espia infiltrada i els conflictes emocionals que li provocarà al seu marit la investigació.
Aliados és una pel·lícula molt clàssica que es permet referenciar a Casablanca, amb club nocturn inclòs, només faltava veure al pianista Sam.
Tota ella està ben narrada, sempre essent lògica i no traint la seva essència. Zemeckis no ha perdut el pols en la direcció i li dóna esplendor a la pel·lícula i un toc de realització molt més clàssic del que estem acostumats actualment. El problema és que la primera part ens quedem només en l’estètica perquè té un greu problema de ritme que se soluciona quan arriba la segona part.
Aquells que busquen pel·lícules de la vella escola no sortiran decebuts.
- Publicitat -
