Sis anys després que Tim Burton adaptés de manera deficient Alícia en el país de es meravelles, ens arriba la segona part amb James Bobin (que va debutar a Els Muppets) a la direcció. Burton es manté, però només com a productor.
Aquesta pel·lícula no es basa en la seqüela del llibre ja que tant l’adaptació animada de Disney com la primera de Burton barrejaven elements dels dos contes, Així que us preguntareu en què s’han basat per escriure aquesta història. La resposta, en res escrit anteriorment. La pel·lícula comença amb Alicia (novament Mia Wasikowska) que porta tres anys navegant com a capitana del seu vaixell. De tornada a Londres, ha de fer front a problemes familiars que la conduiran al Submón, al qual accedirà a través d’un mirall. Allí descobrirà que el Barreter Boig (Johnny Depp) s’està apagant. A partir d’aquí comença una aventura que la portarà a viatjar a través del temps per salvar la vida del seu amic, convertint-se en una succedània de John Connor.
La segona part continua essent igual de fallida que la primera. Primer de tot per la inexistència de decorats i per fer-se íntegrament amb croma. En pantalla, un CGI cridaner ho inunda tot contínuament. Així que considereu normal si us fan mal els ulls i necessiteu veure imatges i entorns reals de cop i volta, enlloc de la lluminària digital que la impregna. Amb aquest efectes visuals, la pel·lícula intenta tapar les seves múltiples carències que van des d’uns personatges estereotipats que els falta que connectin emotivament amb l’espectador, fins a un guió en què només s’hi podrà sentir satisfet el públic infantil.
A Alicia a través del espejo li manca encant, en concret el que té el conte, però aquesta producció de Burton ni tant sols s’hi ha acosta a tenir-ne, però ni en aquesta ni en l’anterior. El que encara li treu més de sentit a tot plegat és aconseguir reunir el mateix repartiment que la primera, afegir-hi Sacha Baron Cohen i desaprofitar-los en actuacions mediocres. I el més greu, amb els diners que ha costat i que llueixen en pantalla, la pel·lícula se sent com a una producció de sèrie B.
- Publicitat -
