Quan quelcom o algú arriba a la teva vida, no et preguntes perquè, simplement o ho acceptes, el reps o no el deixes que es quedi. Jo sóc d’aquelles persones, que malgrat que intento fer desaparèixer una col·lecció de perquès cada dia, faig sorgir nous perquès esperant la seva conseqüent resposta. A vegades, però, el que arriba, per sort, ja ve amb la resposta que es fa més interessant a mesura que la busques, i això, això, passa amb els llibres. No hi ha cap llibre que no impliqui cap perquè i alhora et doni respostes, i això és màgia, és aliment per una ànima que moltes vegades es troba desnodrida. I el més curiós, quant més li dones de menjar, més vol.
Em perdonaran els/les amants de les noves tecnologies, però per mi llegir és passar les planes amb la mà, olorar el paper de l’obra amb el nas enmig de les pàgines i tancar els ulls submergint-me en les seves paraules, viatjant des de dins cap a fora amb el cor i amb tots els sentits. Mentre, el llapis a la mà per subratllar algun mot que he de buscar al diccionari o alguna frase que quan m’ho rellegeixi, en faci pensar perquè la vaig destacar. I tota aquesta experiència única que et dona un llibre, s’intensifica quan te l’has llegit més d’un cop, de dos, de tres…
Rellegir? Potser és el millor. La primera vegada que ho vaig fer va ser amb Los pilares de la tierrade Ken Follet, un llibre que no ha de faltar a la nostra biblioteca particular, un llibre que transmet intensament el que viuen els protagonistes, que et situa en una època històrica i que delicadament escrit, t’enriqueix amb el seu vocabulari.
Hi ha molts de llibres i el bo de l’oferta és que cada llibre és un món, un món que es gaudeix per cada persona de diferent manera. Altres? Un de diferent: La soledad de losnúmeros primosde Paolo Giordano, un llibre que em va sorprendre. Un dels més emotius? Un món groc de l’Albert Espinosa, un llibre per portar amb tu a la bossa. Hi ha tants… L’important? No deixar de donar aliment a la nostra ànima!
