Avui el meu comentari és polític. Normalment no en faig gaires, de comentaris polítics. Però al cap i a la fi, al final tots els comentaris que faig són. Avui volia parlar vos de la cimera francoespanyola que tindrà lloc a Barcelona el cap i Casal, el 19 de gener. Mireu res. És un comentari molt personal aquesta vegada.
Jo sé que s’està mobilitzant la gent. Se’ns està dient que. Que hi hem d’anar, que hem de fer una manifestació en contra. Hem d’estar allà, que hi ha una revifalla de l’independentisme, fins i tot. Però jo el meu comentari anava una mica contracorrent. És a dir. Us faig una pregunta i no voleu pas dir que després de tantes convocatòries de.
De l’u d’octubre. D’ençà que ens van convocar aquí, allà i encara més enllà. Aquesta vegada jo crec que per molt que això passi fora de casa nostra, fora de l’Empordà, dels importants i aquesta vegada més d’un de vosaltres que us sentiu segur que esteu temptats d’anar i d’agafar un autocar, de fletar un autocar per agafar el cotxe, d’anar un altre cop a Barcelona.
A dir que ens agrada, que no ens agrada dir que som independentistes o que no en som. Tant li fa. Per quina el comentari aquesta vegada? Jo crec que les castanyes del foc a qui les ha de treure, siguin quines siguin les castanyes, són els que ens governen i els que cobren un sou amb els nostres diners.
Dit d’una altra manera, ens convocaran, us convocaran per terra, mar i aire per anar a dir que una mica sí o el que sigui. No m’hi poso en això, sinó que vull dir no voldria més aquesta vegada que suficients, tot sols. Tenint en compte els precedents i venint d’on venim, em sembla que seria l’opció més sensata.
Aquest és el meu comentari. És objectiu de reflexió. Vosaltres decidireu què feu en aquesta cimera francoespanyola. Vinga, que vagi bé! Bon dia!
