A Itàlia han prohibit el ChatGTP i similars. Pels que no sapigueu què és, només dir-vos que es tracta d’un algoritme que, davant d’ordres i preguntes, és capaç d’elaborar en molt pocs minuts respostes elaborades. Lii pots demanar el que vulguis: Quina és la recepta de les croquetes? Quants habitants té la Xina? Explica’ns en dos paràgrafs perquè és tan difícil desenvolupar una vacuna contra la tuberculosi. La bèstia xupa informació d’a per tot i el resultat és notable. Evidentment hi ha errors (per exemple referencia malament), i planteja problemes ètics. Davant una invenció tal, ens preguntem quanta gent acabarà al carrer quan s’hagi perfeccionat, com s’hauria de regular, o com es podran evitar les Fake News. Mentrestant, deixar l’eina en obert, de forma pública i gratuïta, és una jugada mestra dels seus creadors. Jugant jugant, els anem alimentar la bèstia amb les nostres inquietuds, bromes i coneixements. I tanmateix, la bèstia és útil. Jo m’hi he aficionat. Essencialment la veig com un assistent. Si li dones ordres molt específiques, les executa de manera eficient. Sobretot li faig escriure emails que, per complexitat política, em portarien maldecaps i em treurien molt de temps. Li dic: si us plau, escriu-me un email molt educat per a un col·lega a qui vull rebutjar perquè tal i tal, però sense tancar cap porta a col·laborar en el futur, i fes-me quedar bé. Després, és clar, jo ho haig de corregir, polir i adequar, però fet i pastat he guanyat ben bé mitja hora. Les veus apocalíptiques ens fan profecies de futurs nefastos; però la veritat és que la intel·ligència artificial ha vingut per quedar-se, i més val que aprenguem a treure’n tot lo bo. Jo, que soc positiva de mena, tinc esperança. Al capdevall quan es va fer el tren també es devia denostar. Tota la part creativa que hi ha en nosaltres, perviurà; i si ens treu feina, podrem dedicar-nos a la vida contemplativa. I en quant a que aprenguin molt i molt i s’acabin rebelant en contra nostra, jo per si de cas sempre li parlo amablement, perquè si mai ens venen a matar, de casa meua passin de llarg.
