Amb el recinte ple de gom a gom i una atmosfera carregada d’expectació, Amaral va tornar ahir a Sant Feliu de Guíxols per transformar el Festival de la Porta Ferrada en una autèntica festa. Segurament, entre la multitud hi eren ‘Marta, Sebas, Guille y los demás’ i molts altres seguidors fidels, preparats per gaudir d’una nit inoblidable.
Amb un vestit vermell ella i ell amb un barret, el duet de Saragossa ja estava a l’escenari a les 22 en punt. Ella, sense esperar gaire, va començar a cantar ‘Sin ti no soy nada’, i de seguida tot el públic ja taral·lejava les cançons. A mesura que cada cançó sonava, la gent s’aixecava i realment vivia el concert: parelles, gent sola, grups d’amigues… Tothom es deixava portar per la màgia d’Amaral.
Aquest duet es fa estimar, i no importa quina generació siguis per gaudir-ne. Qui no ha cantat ‘Días de verano’ mentre surt el sol en una revetlla del poble? El duo ha aconseguit que les seves cançons sonin tant en moments seriosos com en festes on només queden quatre gats. És aquesta capacitat de connectar amb tothom el que fa d’Amaral un grup tan especial i estimat.
La cantant, a més, anava dialogant amb el públic, explicant la història d’algunes cançons, com ara “No sé qué voy a hacer con mi vida”, que van crear quan encara eren “uns joves que volien fer música”. Abans de la cançó “Salir corriendo”, va compartir una història personal sobre el que va patir una amiga seva en una situació abusiva. Es va dirigir al públic amb una reflexió sobre aquestes injustícies i la dificultat de superar-les, afegint profunditat emocional al concert i fent que aquell moment fos especialment commovedor.
Els seus balls eren hipnòtics, i estaven acompanyats per uns efectes especials immersius: vídeos d’anèmones, meduses i altres imatges sorprenents. No li feien falta coreografies; ella, amb el grup i els efectes visuals, ja creava un espectacle únic.