Hi ha que, caminant cap endavant, sempre miren enrere i no només per aprendre del que s’han deixat en un racó o recordar, simplement el bo i el dolent del camí; hi ha qui camina cap endavant sense avançar, sense fer camí i el camí, amb pedres, pla o muntanyós, s’ha de fer, cadascú el nostre, i el més important: amb ganes de tenir gana de tot el que ens depara el dia a dia, el sol, la pluja, els arbres, el mar, les persones que coneixem i les que encara no coneixem.
Sempre ho dic, però no em cansaré de repetir-ho: sóc una privilegiada en molts sentits i un d’ells, és precisament aquest: tinc ganes de tenir gana de tot el que m’espera a l’aixecar-me cada dia, i tinc gana d’una son que em porti més somnis, i si cada nou sol i cada cel estrellat o no el puc viure amb el so de les onades del mar que a vegades m’acaricien les oïdes i altres, em sobresalten per la seva bravura, encara millor que millor, i tot això, al meu Empordà, un Empordà que ha patit a una Glòria enfurismada i cruel que ha arrasat les pomeres del nostre paradís, els carrers i la sorra d’unes platges que se’ns han quedat a mitges, però que continua tenint molta gana de tot i que lluita per seguir amb ganes, ara del nostre Carnaval, una festa amb molta festa que ens recorda que la il·lusió mai s’ha de perdre i que podem arribar a la glòria sense pensar massa en el Glòria i que per uns dies envairà de més color, de més calor humà les nostres ciutats, els nostres pobles i el nostre cor i que ens deixarà amb més ganes de tenir gana del que vindrà demà. Per això, a tots els que teniu el privilegi, com jo, de viure al paradís i els que ho trepitgeu de quan en quan, el millor dels meus desitjos: viviu sempre amb ganes de tenir gana de tot!!!
