El dia d’estimar
Ahir va ser Sant Valentí, o com dirien els Mojinos Escozíos, San Ballantines, que almenys té més graduació. Enmig del carnaval, portàvem dies i dies amb l’anunci que s’acostava la festa comercial que celebra la fletxa de l’amor, i va passar com una fletxa. Ràpid i intens.
Estàvem embafats de dies previs amb anuncis de colònia a totes hores, com si els enamorats féssim pudor. Aquella buscant a Jacks. Anuncis d’una crema que fabrica una marca de preservatius, que fa que els coits siguin explosius. O que retarden l’ejaculació. Anuncis de roba interior sensual. Tot molt bonic perquè l’amor és bonic. És poesia, és una al.lucinació constant. És allò que li passa a Romeu quan veu Giulietta al balcó per 1a vegada. Queda enlluernat i diu la gran frase: allò és Orient i Giulietta és el Sol”, mentre queda prendat de l’estimada, val a dir, una nena de tretze anys.
A més, portàvem una setmana embafats amb la història d’amor dels nous triumfitos, el noi català, Alfred, declarant-se tímid i tremolós davant tota Espanya pendent del mòbil. Sí, perquè ara la tele es mira al mòbil, per les xarxes socials. Que bonic és l’amor quan ets un bollycao, tendre i cremós per dins. Encara recordo el meu primer enamorament, que va ser com el de Romeu, fugaç, instantani, desentrenat. Tornàvem d’una excursió escolar. Tota la classe érem a l’autocar, i va ser girar el cap un moment, mirar enrere, i la vaig veure a ella, allà. I ja tota la resta de curs embobat i babejant.
La vida és dura però l’amor ho suavitza tot. Alguns han fet broma aquest any quan han vist que coincidia la festa dels enamorats amb l’enterrament de la sardina. Jocs de paraules, dobles sentits que ens inunden dia a dia els whatsapps.
L’edat adulta porta també l’enamorament adult. Potser menys abraonat, menys espontani, més reflexiu però igual d’intens. Un amor a foc lent, però amb foc en definitiva. Sí, és veritat. L’amor és bonic, i s’ha de celebrar.
I celebro, per últim, que la festa de l’amor coincideixi, amb un sol dia de diferència, amb el dia internacional de la ràdio. Això fa que en una setmana tinguem el cor estimant més que mai: la nostra parella i el nostre aparell… de ràdio; el mitjà més orgàsmic, apassionant, intens i orgiàstic dels que mai s’han inventat.
Visca l’amor i visca fer l’amor; visca la ràdio, i visca fer ràdio.
