Des del moment que amb la Covid ens va canviar la vida per sempre, sembla que el món cau al buit d’una manera imparable. Fins aquell moment, els humans ens creiem indestructibles, els dominidors del planeta, pensàvem que teníem el poder i la llibertat per fer i desfer segons els nostres interessos, però les coses han canviat. La idea d’una pandèmia només podia formar part de l’argument d’una pel·lícula de ciència- ficció però no, i això fa que potser hàgim entès que som altament vulnerables i fràgils. Ens ha arribat que a Àustria s’estan preparant per una gran apagada a nivell europeu que diuen que arribarà abans del 2025. Si això ens ho haguessin plantejat el 2019 no els hi hauríem fet massa cas, però si hem viscut una pandèmia, qualsevol escenari ens planteja interrogants, dubtes i pors. Potser és hora de fer canvis, canvis d’actituds, de valors, de vida, potser és que els humans no estem fent gens bé la nostra feina, potser és el moment d’entendre que el nostre deure és tenir cura del planeta, i que potser cal espavilar perquè anem tard, molt tard.
