El Teatre Lliure ha estrenat “Àngels a Amèrica”, de Tony Kushner, una versió dirigida per David Selvas, amb la Kompanyia del Lliure. Aquesta obra té un personatge, el de Belize, que s’especifica al text i d’una manera molt contundent, que és un personatge negre, gai i que el fet que sigui negre és molt important per la història.
“És importantíssim que el teatre reflecteixi la societat i que veiem persones negres fent papers que no tinguin res a veure amb el seu color de pell”
David Selvas ha fet servir un personatge blanc per a aquest paper (això sí, aturant l’obra i explicant que espera que aviat hi hagi actors negres a la kompanyia del Lliure i que treballarà per tal que les coses canviïn.
És molt important dir que David Selvas ha agafat a tres actors externs per fer aquesta obra. És a dir que no tot el quadre d’actors és de la kompanyia el Lliure, per tant, per què no podia agafar a un actor racialitzat per fer el paper de belize? Com és que això no ha sigut una prioritat per a ell? Com és que no s’ha obert un càsting i ha decidit que l’important era fer aquest paper amb una persona racialitzada? Perquè per a mi, si no, no es fa l’obra. O es fa amb una persona racialitzada o no es fa l’obra i se’n fa una altra.
És extremadament important que això es vegi com a una cosa molt greu. Ara mateix, a Catalunya tenim actors racialitzats, fent papers d’esclau, de minyona, de bruixa, de majordom… És importantíssim que el teatre reflecteixi la societat i que veiem persones negres fent papers que no tinguin res a veure amb el seu color de pell, que veiem persones trans fent personatges que no tinguin res a veure amb el seu trànsit.
És importantíssim que es vegi com el que és, com quan les dones no podien fer teatre i els homes feien personatges de dona per representar la societat. És molt important que entenguem que això és un privilegi blanc.
