Allibereu els conills de granja, que ho passen molt malament. Fa un parell de setmanes vam sentir com uns animalistes feien exactament això. De passada, van deixar conillets sense mare i van aixafar uns pollets que corrien per allà –perquè, no sé si ho sabíeu, però els pollets són el puto animal més delicat del planeta. Tu fots un crit i se’n moren quatre de l’ensurt.
El cas és que alliberar conillets, galls violadors i vedells és l’última moda entre el jovent. Persegueixen una bona causa? Collons, i tant. Que aquest sigui un món sostenible, sense granges superpoblades i animals assassinats de manera inhumana pel bé d’un bon bistec.
On van a parar aquests conills? Al mig del camp? NO, BOJOS, que allà serien ràpidament assimilats per la cadena tròfica. Moririen en un tres i no res eliminats per una guineu, una fura o el paraxocs d’un Lada Niva. Els animalistes volen que els animals visquin a la natura, però en una natura amable de Disney on els animals només moren de vells. Hi ha santuaris de conills. Una cosa nova per a mi, que vaig néixer al segle passat. Es veu que allà viuen feliços i procreen com conills, literalment. Això va passar a Austràlia fa un temps. I la cosa no va anar bé. Quan diuen que la natura és sàvia, ho diuen per alguna cosa. Si tu elimines els depredadors d’una espècie… En fi, tots hem vist Jurassic Park. Imagineu el mateix amb conills i sense en Jeff Goldblum.
El gran Theodor Adorno va dir una frase –bé, en va dir un munt, però aquesta és bona: auschwitz comença allà on algú es mira un escorxador i pensa NOMÉS SÓN ANIMALS. I tenia molta raó. També us dic una cosa: a l’Adorno li agradaven els entrecots de vedella.
