Antònia Font ha fet parada al festival de Porta Ferrada en una gira que té un format més íntim i proper. La banda mallorquina va tornar als escenaris el 2021 després de deu anys de silenci traient un nou disc que van anomenar “Un minut estroboscòpica”.
Pau Debon va iniciar el concert assegut en un tamboret cantant tres cançons de l’últim disc: “Cançó de llum”, “Un minut estroboscòpica” i “Oh la la”. De seguida es va posar dret regalant-nos la seva energia habitual acompanyat de tota la banda. Són gent de mar i se sentien còmodes en un escenari al costat del port amb les barques pesqueres de fons.
A l’equador del concert va ser el torn de la cançó “Astronauta Rimador” per la qual el cantant de la banda mallorquina va baixar a la platea i es va passejar entre públic recitant amb ells “Som s’astronauta rimador, que rima i que se caga si fallen es motors”. El primer bis va arribar després de fer un repàs per cançons del disc “Vosté és aquí”, el seu àlbum més experimental que conté 40 cançons més curtes de l’habitual.
Tot i el format més proper del concert, la banda va tenir feina per fer aixecar un públic que semblava mandrós inclús per corejar alguns versos coneguts com “Vos estim a tots iguals” o “Venc amb tu”. No va ser fins al final del primer bis que ho van aconseguir. Pau Debon es va passejar per la grada cantant “Clint Eastwood” i seguidament ens va fer ballar a ritme de vals amb “Vitamina Sol”. A partir d’aquest moment, la majoria ens vam quedar drets esperant la mítica “Wa yeah”.
Semblava el final del concert i molta gent ja desfilava, però els més fans cridaven “Calgary”. I és que no podia faltar aquest hit ara que estem en plens jocs olímpics. Mentre assaboríem la victòria d’haver aconseguit corejar aquesta cançó d’amor, van sonar els primers acords de “Viure sense tu” i el públic entregat (ara sí) va ballar aquest himne per tancar el concert.
