Aquest ha estat un any excepcional de bolets. Malgrat que l’estiu va ser xafogós i sense un sol dia de pluja -la calor estiuenca es va perllongar fins a Tots Sants- les generoses pluges de la darrera setmana d’octubre, la manca de tramuntana i el bon temps de novembre, amanit amb tres dies de pluja generosa, han deixat una collita de bolets com feia molts anys que no es veia a les Gavarres que miren a mar.
Les xarxes s’han encarregat de fer-ho saber i això ha produït un efecte crida colossal: de gent que coneix les clapades i les diferents espècies, i d’altres que van descobrir en un programa de televisió que els bolets es feien al terra dels boscos.
El bosc ha estat tan generós aquesta temporada que uns i altres han sortit amb cistells més o menys plens. La principal diferència entre ambdues espècies rau en què mentre els primers no deixen petja, els segons no deixen res al seu lloc.
Ni tan sols quan cívics i respectuosos amb la natura recullen les llaunes de cervesa, els papers d’alumini d’embolicar els entrepans i les peles de taronja dins una bossa de plàstic, que deixen penjada d’una branca d’un pi caigut, a l’espera que els escombriaires passin a recollir-ho el dilluns al matí.
Bones festes
