Aquesta guerra, com ho han estat totes, es fa com sempre s’ha fet, diguin el que diguin, per qüestions econòmiques, com va dir Eduardo Galeano, es a dir per una macabra qüestió econòmica disfressat el seu objectiu “per la pàtria”, per la “cultura”, per la “religió”, per la “democràcia” , i per moltes més raons de fama celestial que cita l’autor.
El “macabre”, però, es meu i l’he posat a consciència perquè em costa entendre com els protagonistes de totes es guerres i els seus públics amatents troben natural que la moneda de canvi sigui sempre i indefectiblement la mort i la destrucció en qualsevol quantitat que vulguin o que puguin l’un i l’altre, morts i destruccions que han realitzat o provocat o permès pel seus propis interessos.
Se’m dirà que hi ha guerres justes i jo pensant-hi molt i recordant també guerres molt antigues de fa centenars d’anys, nomes trobo acceptables les guerres que pública o privadament no estan autoritzades pels Poders vigents, o les que defensen allò que prediquen o que diuen obertament sense acords secrets que al cap dels anys descobreixen agencies d’investigació, moltes de les quals han de pagar també pel preu de la veritat que publiquen amb la presó o l’exili com si fossin criminals. Vegis el cas de Julian Assange, fundador de Wikileaksbuscat per la justícia dels EEUU no per mentir o manipular la veritat sinó per descobrir documents secrets mai desmentits o demostrat ser falsos per ningú.
O també acceptar les guerres de pobles oprimits com Palestsina o d’altres no nomes oprimits sinó envaïts i convertits en esclaus morts realment de gana, com lo que queda de Yemen, que tanta indiferència provoquen totes dos en els països rics de la terra y al seu s fidels seguidors.
La defensa d’aquestes guerres em recorda no se perquè lo que el meu pare deia de les banderes que proclamen cada una el que vol imposar o imposa als demes ciutadans que no les defensen: “Les banderes, deia, no haurien de ser permeses, i només haurien de ser hissades les que estan prohibides”.
Semblaria que les banderes i les guerres acceptades no tinguin res a veure, però mostren el que mai podem endevinar sobre els que provoquen les guerres i mangonegen a tot hora banderes no acceptades per tota la ciutadania: ambdues sempre en mans del Poder i dels seus interessos econòmics o socials que defensen amb la mort de milers d’humans i la destrucció dels seus països..
Els altres, els que ni defensen les guerres ni entenen que tenen a veure amb la realitat social tantes banderes, no els queda mes que horroritzar-se amb la manipulació de noticies per part del poder i de tants mitjans de comunicació, i seguir lluitant per un mon millor on finalment un dia llueixi la veritat per dolorosa y delictiva que sigui.
