En els últims mesos, el món ha estat testimoni d’uns albiraments bastant misteriosos: una sèrie de monòlits platejats i daurats apareixen i desapareixen sense cap explicació i autoria en punts completament diferents i allunyats del planeta.
La primera estructura es va trobar el passat 18 de novembre de 2020 a Utah, als Estats Units d’Amèrica. Agents de la Unitat Aèrea Bureau, del Departament de Seguretat Pública de Utah que realitzaven un sobrevol en el desert de l’estat, van descobrir el primer monòlit. A aquest el van seguir d’altres: el trobat per uns excursionistes el 2 de desembre en el pic de la ruta de senderisme Pine mountain loop, a la ciutat d’Atascadero; el que va aparèixer a Chia, Cundinamarca, aquest daurat; un altre més a California (en aquesta ciutat ja portem tres); un altre a Rumania, un més a Països Baixos i els que no s’han trobat…i últimament a Catalunya ens han sorprès al peu de les nostres platges. L’últim a les costes de Tarragona.
Però, què són? Per què apareixen, i alguns després desapareixen? La NASA, extraterrestres o algun milionari boig està darrera d’aquesta col·lecció de monòlits metàl·lics i la seva manera de mostrar-se al món?
L’únic que sé és que afortunadament vaig poder gaudir del que va aparèixer a la platja de Sa Conca, a Platja d’Aro, que va deixar-se veure en plena Setmana Santa i que oferia una nova postal d’una de les cales més boniques del món. Després se’l van emportar al Parc dels Estanys per cuidar-lo, però tal com va aparèixer, va desaparèixer.
El que no ha desaparegut és la màgia amb la que van envoltades aquestes estructures i la seva manera peculiar de dir-nos: Ei, mireu aquí!!! Ara em veus, ara no em veus, però segueix gaudint del meu voltant! Per una vegada més, fem valer el que més val.
