Si al meu poble ja tenim una migrada activitat cultural i associativa, només m’ha faltat saber que l’edició d’enguany dels Pastorets de Pals, serà la darrera que es faci. Ho van explicar al seu perfil de facebook i el mateix director i impulsor durant quatre dècades, en Xicu, ens ho va confirmar en aquest mateix programa.
De pastorets en vaig fer des que tenia 5 anys i fins els 18, que per motius de feina primer i per canviar de domicili després, vaig haver de plegar. Segurament també hi ha una mica d’aquella vergonya que els post adolescents comencem a sentir quan hem de fer segons quines coses i amb el pas dels anys entenem com a un estirabot.
Tanmateix, no és només aquesta pèrdua, que em sap greu. És la sensació de ser d’un poble que a cada bugada perd algun llençol. Si em permeteu l’auto cita, al pregó que jo mateix vaig fer per la Festa Major, vaig explicar com la cultura és l’eina de coesió més important que hi ha. Com des dels pobles petits, que no poden competir amb l’atractiu de les grans ciutats que fagociten els i les nostres joves, han de buscar alternatives per poder mantenir una societat viva, articulada i vinculada al municipi. Vaig parlar de reivindicar el llegat palsenc de Josep Pla, de l’arròs com a fil conductor entre passat i present al nostre municipi, de Radio Liberty i el que va significar per al dia a dia del poble i tantes altres coses.
Però sembla que res d’això, ni del que ja es fa actualment (Pastorets que desapareixen, Pessebre vivent que va minvant, ni pla estratègic per l’edifici de Ca la Pruna) ni el carnaval, certament reeixit en els últims anys) és suficient.
En Xicu deia que quan explica a la gent o a l’Ajuntament que plega, a tothom li fa pena. Però no és suficient. No ho és, perquè no és tant la pèrdua en sí, sinó el símptoma que representa que l’activitat cultural que es fa s’esllangueixi i ningú hi faci res, o si hi ha algú que hi faci, que es noti poc.
Que falta gent per fer-ne? Que algú surti a buscar-ne. Algú de l’Ajuntament o de la mateixa associació que organitza els pastorets surti a buscar-ne. Primer a l’escola. Amb nens i nenes del poble, però després a pobles del voltant. De Begur, Torremnt, Regencós, de Palafrugell (que aquest any han fet una aturada), de la Bisbal. De pobles propers que no en facin. Però algú ho ha d’entomar.
Mentrestant, em reafirmo amb el que vaig dir en aquell pregó d’agost. Que algú posi el nom “Plaça dels pastorets” a la Plaça dels Masos, molt a prop d’on va començar tot i que algú li posi el nom de Xicu Meru a l’escenari del pavelló poliesportiu, en un acte amb tots els honors. En Xicu s’ho mereix més que ningú. Ell ha estat el veritable dinamitzador social i cultural d’aquest meu poble durant dècades i qui sap si en el fons, no ha estat l’únic que hi ha hagut.
