Us en recordeu que diumenge va ser Sant Jordi?
Aquest any em va tocar viure la diada des de l’altre costat de la barrera. No vaig tenir temps de passejar, sinó que em vaig passar el dia venent llibres en una parada al passeig de la Bisbal.
Us ho recomano: canviar de feina per un dia és de les coses més divertides que et poden passar. I en aquest cas, va ser una gran manera de retrobar-me per uns moments amb tot d’empordanesos que no tinc ocasió de veure durant la resta de l’any i posar-nos al dia. Ras i curt: m’ho vaig passar molt bé.
Les poques però intenses hores que vaig passar a la parada em van servir també per descobrir la cara B de la festa. És cert que els llibreters fan l’agost per Sant Jordi, però sobretot és increïble la feinada que es mengen no només aquell dia, sinó també totEs les setmanes prèvies i les que vindran. Vaig al·lucinar amb l’organització que implica muntar una simple paradeta de llibres, tenir tots els que cal tenir, organitzar-los, localitzar-los, conèixe’ls i recomanar-los a qui toca.
Quan ho veus des de dins, t’adones dels grans esforços individuals que ha calgut sumar, any a any, per aconseguir que Sant Jordi sigui avui una celebració a tan gran escala. Passejant pel carrer sembla tot senzill i meravellós. Però les grans coses no s’aconsegueixen espontàniament. I cal felicitar que els llibreters i editors d’aquest país per haver lluitat molts anys per aixecar una gran festa en què ens dediquem a regalar, massivament, aquestes armes de construcció massiva que són els llibres.
